Lluna blava

Indignat

2012-02-03T21:48:00.001+01:00

He quedat estorat del que n'és per alguns, per a molt molts; pot ser, per a massa, el significat de les paraules: corrupció, justícia, democràcia... al mirar i, escoltar, la realitat propera He sentit vergonya de ser d'on som i ara, sobre tot ara, sentin-me obligat de ser-ho. Tenc por del que és i, sobretot, però, del que pot arribar a ser. Arribarà la llum al seny? M'he despullat el tors,

Sant Antoni

2012-01-17T11:37:00.001+01:00

No sé exactament el que ha passat. Record haver sortit de casa per a comprar un pa de nous del lloc de La Marcona al mercat que, amb motiu de la Diada del Poble de Menorca, s'ha muntat aquests dies a la plaça de la Constitució. Pujant la costa de sa Plaça m'he aturat per a comprar, cosa no habitual amb jo, uns quants dolços i he seguit costa per amunt. En arribar al carrer de ses Moreres hi he

Porta

2012-01-04T17:47:00.002+01:00

Descansava assegut a una pedra planera però, molt dura. Ja no podia més... No entenia perquè la vida no podia ser més fàcil. Estava desanimat, molt, desanimat. Tant d'esforç per a no res. Les llàgrimes, una vegada més, regalimaven per la cara. Intentava recordar la darrera vegada que havia tingut pau interior abans de començar el darrer viatge i no ho aconseguia. Intentava recordar la darrera

Anna

2012-01-03T20:19:00.001+01:00

Just havia començat el seu nou periple. El viatge de la seva nova etapa. Molt de temps havia esperat, com ànima perduda, entre el bagatge d'edificis centenaris. La història, però, baratava. A la fi, n'Anna, s'havia alliberat. Havia trobat el seu nou espai encara que, per ella, desconegut. Seria estimada. Ocuparia un lloc prominent. Era n'Anna! Ja res tornaria a ser com abans. Arribava el temps

2011...

2011-12-24T11:51:00.000+01:00

Ombres amaguen sentiments que afloren sense ser descoberts. La imatge apareix, llavors, falsa. Insensible. Cal podar diàriament l'arbre de la vida deixant pas que la llum obri la finestra del cor per a qui sap mirar Jo hi som, allà. En les ombres. = *_ * = = * _ * = L'infern te nou Papa. No cal amoïnar-se. Talment, els éssers, ja ens consumim en el foc de les nostres

Sol a mitjanit

2011-12-18T17:51:00.000+01:00

Estava escoltant música, concretament “Left me” de Madrugada amb Ane Brun. M'encanta aquesta cançó. Una vegada vaig voler saber el que deia la lletra i no vaig entendre de que anava. Clar que com no sé el que diu, no puc assegurar que la traducció que vaig trobar fos la d'aquesta cançó perquè, no pega gens. En canvi, si només l'escoltes, sense saber ni pensar en el que diu, és massa! L'escolt i

En Sexe

2011-11-26T00:07:00.000+01:00

Ningú sabia el perquè. Ho va fer sobtadament. Ens va telefonar un per un i ens ho va comunicar. ─He decidit anar a fer un tomb per altres terres. Si ha de ser, ja ens tornarem a veure─. I prou. No va dir res més. No va explicar res de res. Ni tan siquiera ens va deixar fer-li cap pregunta. Escarit i va penjar. De tot d'una no ens fèiem a la idea. Feia temps que compartíem bons i mals moments.

Explosió

2011-11-20T17:48:00.002+01:00

No puc donar crèdit. La campanya electoral és a punt d'acabar i cap mitja de comunicació s'ha fet ressò de l'explosió. No puc creure que no s'ha n'hagin adonat. Pot ser ho han fet aposta perquè no els interessa. Pot ser no han dit res per no incidir amb el vot de cadascú. -Com si no ho fessin amb les altres noticies!- No ho sé, però és estrany. Perquè no me crec que només jo -i els que en son

Boires

2011-11-13T22:23:00.000+01:00

Don voltes a tantes coses. Em faig tantes preguntes del perquè de l'existència.Llums i foscors m'acompanyen en cada passa de la vida.D'on venc? Que som? On vaig?I tot i no tenir resposta, i tot amb tots els dubtes del mon, seguesc caminat. I passa rera passa, seguesc cercant la resposta. Sé que cada vegada venc de més enfora i què, que vagi on vagi, cada vegada, és més prop.Del que som, del

A cada sabata el seu peu

2011-11-10T19:48:00.000+01:00

(sense comentaris)

Parsimònia

2011-11-05T12:27:00.001+01:00

La sessió era densa. El ponent ja ens havia avisat. Hi havia moltes coses que explicar. La seva intenció era donar-nos una visió teòrica de les diferents comunitats vegetals que es troben a l'illa. Ens havia dit que el podíem interrompre en qualsevol moment que, sinó, ell aniria explicant segons el programa. I així era, no s'aturava quasi ni per a respirar. Emprava un llenguatge planer perquè

Mort de por

2011-11-02T20:49:00.000+01:00

S'havia despert cridant. Respirava agitadament i estava xop de suor. L'estudi estava a les fosques i no es sentia cap soroll, ni tan siquiera l'aleteig d'un moscard. Havia estat un somni? Però tot, tot, pareixia tan real. Aquell home. Sempre senyalant-me amb el dit. Fes el que fes, anés on anés. M'estava acusant d'alguna cosa? Tot el temps tenia aquell dit que m'assenyalava, me perseguia. Me

Dilluns

2011-10-23T20:54:00.002+02:00

Dilluns. Dilluns. Una paraula que ens crea una certa esgarrifança. Potser què el que sigui el primer dia de la setmana, que a la vegada és, per a quasi tothom, el dia de reincorporació a la feina després d'un cap de setmana d'oci, en tengui una part de culpa. Dilluns. Una paraula que indica que alguna cosa s'ha acabat i que una altra en comença. Dia d'obligacions, tan si ens agrada com si

Sense excuses

2011-10-15T23:20:00.000+02:00

Sí, sense excuses. Sé que fa dies que no he escrit res. En som conscient. De fet, m'agradaria haver escrit però, no ho he fet i açò és el que hi ha. Ho he dit altres vegades, m'agrada escriure però sé que no en sé, i no crec que vosaltres sabeu quant m'agradaria de saber-ne d'escriure. De trobar aquelles paraules que posades una rere l'altre diguin el que en aquell moment vull dir. Paraules

Gos

2011-10-02T10:28:00.000+02:00

Una presa? No perdre-la en seria el seu comès. Fugia ràpida, com els embats de vent. Un pensament! ─Corre, corre... que fuig. Un mal resultat. No la pogué atrapar i, com ella, s'esvaí entre els núvols. Com tantes coses, tantes vegades, en la vida.

Passa

2011-09-25T11:19:00.000+02:00

La passa és lenta però ferma. Un núvol de pols s'aixeca cada vegada que el peu trepitja aquesta terra àrida de la vida. I ja en son moltes les passes donades, tantes, que n'he perdut el compte. En aixecar la vista i mirar al davant, al futur, no es veu la fi d'aquest a la vegada que, en girar el cap, fa temps ja que s'ha perdut el principi . Molt de temps he acumulat ja a sobre de

Ment i sent

2011-09-16T18:31:00.000+02:00

Ment si et dic que no. I no és per dir-ho. Ho Sent. És, quelcom interior. Pot ser vagi equivocat però, jo sé el que sentde vegades, d'amagat i...pot ser, sembla que ment. Quins maleïts sentiments

Gràcia

2011-09-12T21:11:00.000+02:00

Cercar les paraules trobar el lloc posar-les al suport... Ara, ja puc escriure. ** En rompre l'alba he cercat el somriure del sol i... m'he trobat amb el teu. ** Estic impacient. El dia de Gràcia ja és aquí. Tot és a punt. El cafè. El mirador. Només ens falta ella... i no ha fallat! La gavina ens ha saludat a la sortida del sol, com sempre.

Un dia qualsevol

2011-08-29T19:26:00.000+02:00

Podria ser açò... Un dia qualsevol, quan el sol, somnolent per la ressaca del dia anterior, s'aixeca un poc descuidat mentre va perdent regalims d'energia talment ho fa l'aigua de la mar al nostre cos quan en sortim d'ella. Podria ser açò... L'observació d'un futur fòssil de les petjades d'un ocell fent un ball imaginari o de que, havent perdut el nord, no sap per a quin camí partir.

Lladres

2011-08-20T18:15:00.000+02:00

Aquest vespre m'han robat. He quedat nu. Buit. Fosc. Apagat. Sense res. Lladres de sol i de lluna, lladres d'estels fugissers... Res ha estat el que havia de ser. Res ha omplert el que havia d'omplir. El far, única llum dins la penombra, te nom. És... el teu.

Gelós III

2011-07-31T19:57:00.000+02:00

Apreciat company, o preferiries que et digués estimat? No m'he pogut d'estar d'escoltar el teu missatge deixat al telèfon mòbil unes quantes vegades. És emotiu però, perdona que t'ho digui tan fredament, errat. Jo també tenc molts records i, entre ells, en tenc alguns que poden ser coincidents amb els que tens tu. El que descrius tan particularment també el tenc jo. El record molt bé aquell

Gelós II

2011-07-24T10:09:00.001+02:00

No ho pot evitar. Encara se sent jove però nota que els dies passen. Que els anys passen. Que de cada vegada hi queda menys temps. No, no lluita contra aquesta circumstància. De fet, el temps n'és aliat i enemic a l'hora, i ell ho sap. Està pensatiu. Es maleeix a si mateix mentre va i ve sense anar aumon. Records i desitjos s'entrecreuen per dins del cervell a tal velocitat que és incapaç

Gelós I

2011-07-24T10:06:00.001+02:00

Tot i que encara és jove sap que els dies passen, que els anys passen i que, cada cop, queda menys temps. No lluita contra aquest. El temps n'és aliat i enemic a l'hora, i ho sap. Pensa. Maleeix. Recorda. Desitja. Conserva molts records de tot i de res; potser, fins i tot, massa. La vorera d'aquella mar daurada, un vespre amb el sostre d'estels, jocs íntims redescobrint el cos

Teranyina

2011-07-17T10:06:00.001+02:00

No tenc gaires coneixements de biologia però sé que les aranyes no tenen ales. No volen. Per entendre com poden estar penjades en là cal observar atentament i, més prest o més tard, ens adonarem que hi ha un entramat de fils, de vegades finíssim, que conformen una xarxa, una teranyina. Aquests fils son a la vegada que camí per a l'aranya, trampa mortal per als insectes que en queden enganxats.

...no?

2011-07-12T16:24:00.000+02:00

No!

Avellanes

2011-07-04T18:43:00.001+02:00

Decebut. Molt decebut... Havia guardat el present com qui guarda el tresor més valuós i no pel seu valor econòmic sinó pel seu valor sentimental... Un any més havia gaudit de les indescriptibles sensacions que es poden viure en les, cada dia més massives, festes de Sant Joan a Ciutadella. Li agradava ser present als diferents moments de la festa. D'aquests no n'hi havia cap, que en si mateix,

Petjada

2011-06-26T12:52:00.001+02:00

La petjada ferma.Res no l'atura.La pols omple, de boira, l'aireals carrerons del caragol. On ets que no et trob?No sé si t'he dit mai que t'estim.Ho has llegit, al manco,en la meva mirada? Les avellanes volenen guerra de somriures i sentimentsEl sac es buit però, jo,en guard una per regalar. Duc la ma plena de suorde cavall negre...de festa...de Sant Joan... Les passes son ara lentes,l'alba és

Insignificant

2011-06-17T21:34:00.000+02:00

Un gra d'arena en un mar de dubtes a la deriva dels temporals. Així és com som. Intent ser fort amb el que tenc però, tot és tan dèbil... No hi ha quasi bé res on aferrar-se. Insignificant... però amb dignitat. Seguiré cercant, al costat o enfora, aquesta petita flama dels qui, com jo, pensin que, gra a gra, es pot construir una roca que resisteixi l'embat de les ones,

Ombra

2011-06-12T20:38:00.000+02:00

L'ombra s'estén amargament per l'illa.Les roselles ploren... Dies agres ens esperen. Temps tardarà en tornar el somriure. Anyades malmeses enyoren els adobs desaprofitats. S'ha perdut el seny o és el meu qui va a la deriva. Recuperarem la sàvia? Floriran els cors altra vegada? Tornarà aquell cel clar i brillant? Brollaran, de flors, les tiranyes del futur? Quan? L'ombra s'estén amargament

Mides

2011-06-03T21:57:00.001+02:00

Que anés a prendre mides li havien dit. I amb aquesta premissa va partir a realitzar la feina. En arribar a l'adreça assenyalada estava un poc perdut. No hi havia, com ell hagués esperat trobar, un edifici, o un solar, o una estàtua, o... No. Era un gran solar enjardinat amb diverses construccions separades de diferents alçades. Podia distingir diverses estàtues amagades entre els arbres, el que

La finestra

2011-05-27T19:06:00.000+02:00

Encara tenia la cafetera a la ma. Acabava de posar-li el cafè molt i apretat la rosca. Anava a encendre el foc petit de la cuina quan vaig sentir el soroll i vaig guaitar per la finestra. El coneixia aquell soroll. No era la primera vegada que el sentia i, esperava, no fos tampoc la darrere. Sí, era ella. Ara no sabia que fer. Si posar la cafetera al foc o quedar mirant per la finestra. Sense

M'agrada

2011-05-20T17:50:00.001+02:00

A la matinada,m'agrada observarel vol de la gavina saludant el sol. M'agrada ser presentquan neix el diaescoltant el despertar de la vida. I m'agrada pensar amb tu.Ànima desconeguda i anònima.I veure el teu somriure,la teva mirada.Embolcallar el teu cosamb la meva essència... Però més, en despertar,m'agradaria fossis present.

On sou?

2011-05-14T12:25:00.000+02:00

On sou, que no us veig. On sou, que no us trob. Us heu amagat rere les boires? Perquè no us mostrau? Teniu por? Però... de què? De qui. O és només vergonya? Vergonya de no saber. Vergonya per indefinició. Us heu perdut i no trobau el camí? És sols una broma? I si us cerquen i no us troben? Sortiu segueu on segueu. Jo us necessit. No puc ser orfe de sentiments

Es Torretó

2011-05-04T22:00:00.000+02:00

Falta de temps.El no trobar el moment.Falta d'inspiració.El no saber el que dir.Falta de tot.El no tenir clar els camins. Boires i llumsDestil·lant el sentit de la vida

Torna a mi

2011-04-26T19:20:00.000+02:00

Per què ho has fet? Per què t'ho has deixat fer? Havies de seguir el camí del consum? Havies de deixar-te seduir pel poder, per la riquesa, per aquest camí que et du a la teva destrucció? No et bastava la meva estimació, el meu amor? T'estimava, saps...? I no només t'estimava... t'estim encara! Tot i que no ets com quan et vaig conèixer, tot i que has fet coses que m'han espantat... Així i

Vols

2011-04-08T23:06:00.000+02:00

Com explicar que, de vegades,m'identific amb el sentit de llibertatque te, per jo, el vol de la gavina. Les mir i les torn a mirar,les gavines. Impresionant. Tres imatges, tres vols, tres moments.Serà la mateixa, la gavina.No ho sé, tampoc.Quan el sol es pon, tot és en calma.Surt la lluna. Com explicar que, de vegades,m'identific amb la lluna, amb la claror de la lluna. La mir i la torn mirar.La

Déu

2011-03-28T18:31:00.000+02:00

Déu va dir-me i, jo, li vaig contestar: ─Me? Que vol dir me?!─

Jo

2011-03-19T08:46:00.000+01:00

Totalment incomplet seguesc vivint dels dies que manquen

Ser jo

2011-03-15T18:59:00.000+01:00

Vull ser com l'om, alt i fort? Vull ser com el vent, de bram fort i clar? Vull ser com el sol, clar de llum i net? Sols vull ser jo i prou!

Patera

2011-03-15T18:31:00.000+01:00

Una vegada més la mar ha estat impassible. Ningú no s'ha salvat. Sols les restes de les fustes donen testimoni dels fets. Una vegada més la fam, producte de les dictadures, de la corrupció, desencadena una fugida miraculosa que no és. Aquesta vegada, però, alguna cosa ha canviat. És el poble qui ha foragit els culpables donant-lis a tastar la seva pròpia medicina.

El fantasma de Favàritx

2011-03-03T16:42:00.000+01:00

Ell ho tenia molt clar. Cuidaria el paisatge rebut dels avantpassats a qualsevol preu, i sí pel que fos, en algun moment consideres estava en perill actuaria en conseqüència. Ja ningú no tornaria aixecar una torre com aquella, alta, molt alta, tot i què havia de reconèixer que en arribar els vespres li feia companyia. Es mirà la ma i no recordà com és que tenia el gatzoll agafat ni,

Email amenaça

2011-02-25T16:45:00.001+01:00

Carmén, estàs en perill. Per favor, llegeix aquest correu perquè en veritat corres perill. Tu i la teva família. Ja sé que rebre un correu anònim pot semblar una broma de mal gust però, si segueixes llegint ho entendràs. No tens molt de temps i de la teva decisió, del que facis, en depèn la vida vostra i, potser, la meva. Tu no en saps res però hi ha en joc molts, molts, doblers. Pot ser també

Solo queda la realidad

2011-02-18T21:18:00.000+01:00

La bala, en la sien estaba a punto de finalizar su trayecto, Solo unas milésimas de segundo separaban la vida de la muerte. Ella no quería pero no le quedaba otra opción. La trayectoria estaba trazada. Era su primera y única experiencia. Hubiera querido saber que motivó al dedo apretar el gatillo. Habría querido entender el porqué y cambiar la realidad. Su alma de metal no se lo permitió.

Beure oli

2011-02-06T13:30:00.000+01:00

Neguitós. Molt neguitós. L'hora s'atraca i no sé ben bé com ho he d'afrontar. El temps de vacances s'ha acabat i no he fet els deures. I el que és pitjor, no tenc cap excusa plausible. A més, i per desgracia, altres si els han fet perquè, clar, si tothom hagués fet el mateix de no fer-los, seria més difícil assenyalar amb el dit a algú però, com és en aquest cas, n'hi ha que no només els han fet

Avorrit

2011-01-29T09:49:00.000+01:00

Què? A que esperes? Que no trobes que ja està bé? Sí, sí, és a tu que t'ho dic. Que no ho entens? O és que no ho vols entendre? Sí, no posis aquesta cara mentre em llegeixes. Saps que és a tu que t'ho dic. I ja fa molt de temps, no trobes? No sé quant més podré esperar. Saps quant de llarg és el temps quan un espera? I sí a més no saps quina en serà la resposta ja no et dic. Si m'has de dir no,

Perdut

2011-01-23T12:19:00.000+01:00

La nit clara, sense núvols. Assegut damunt una pedra admirava la lluna plena. L'esfera presentava una lluentor increïble, ho il·luminava tot. Tot, manco jo. Jo estava un poc apagat. Animicament perdut. Havia de ser tan polit! Feia dies que havíem quedat. Ho tenia tot previst i preparat. Ens trobaríem per a veure com la lluna sortia des del fons del mar d'on s'aniria aixecant, a poc poc,

Cares

2011-01-15T21:23:00.000+01:00

No sé quantes cares presenta la vida Sí sé, quina en serà la darreraNo sé, si la vida gira cap a un costat o l'altreSí sé on som joNo sé, si cada imatge és passat o futurCada dia però,sigui el que sigui, tot és més prop

Descobrir

2011-01-11T19:57:00.000+01:00

Descobrir, que? Que és el que vull descobrir? On és el meu camí? Cap a on va? De fet, ho vull descobrir? Sí mir el que m'envolta res va cap allà mateix. Res és permanent i tot, tot, es repeteix. El far podria ser un bon guia però, s'apaga. La gavina? El seu vol és màgic, si l'observ com humà però, i ella, que en pensa? L'avió? Impersonal, predeterminat. El vaixell? Aquest sí que te el camí obert

A – M = 05 – 01 · (50)

2011-01-05T09:53:00.000+01:00

Que el fum de la pau sigui l'única boira en el camí de la vida. Que el so metàl·lic t'acompanyi en el teu viatge. Que la pols et servesqui de guia fins que ens retrobem allà on les estrelles dormen per sempre.

Essència de les pedres

2010-12-31T19:23:00.000+01:00

Havia tingut el somni inquiet Alguna cosa l'havia destorbat. M'aixeca i, sense saber el perquè, vaig anar a cercar el cotxe i em dirigí al lloc de Torre d'en Galmés. Deixà el cotxe al revolt de na Comerma de sa Garita, just a la mitgera amb Torrevella. Fos el que fos, m'estava fent actuar sense tenir en compte la meva voluntat. Botà la paret i m'atracà al monument prehistòric. Mira les pedres i

Avui

2010-12-25T11:29:00.000+01:00

Avui m'he aixecat amb boires. No he albirat el camí a seguirTots possibles futurs, i molts, massa, entramats.He desitjat fossis amb mi notar la teva presencia i, amb els ulls tancats. fer junts la primera passa Avui m'he aixecat amb boires. No he albirat el camí a seguir He fet la primera passa sense mirar més enllà amb por d'equivocar-me amb l'angunia de no saber si és correcte la

Vdb - Nadalenca

2010-12-17T16:12:00.000+01:00

Voleu saber perquè som Vidalba? Idò... Som Vidalba perquè compartim. Som Vidalba perquè estimam. Som Vidalba perquè convivim. Som Vidalba perquè ell, i tu, i jo i... tots, hi som. I hi som perquè xalam, perquè discutim, perquè ens acceptam, perquè som com una família. Perquè amb les nostres vivències ens feim grans, forts, autònoms. I hi som perquè ens agrada, perquè volem. La porta sempre

Tot de cop

2010-12-07T19:11:00.000+01:00

Paraules fràgils Des de fa dies, molts, que vull escriure però, les pàgines, han continuat blanques. Immaculades. No he trobat, en seure'm davant l'ordinador, el moment per a fer el que, de fet, m'agrada i, quan ho he intentat, no he trobat les paraules. En aquest període de temps han passat fets tan simples com rebre algun correu electrònic que hagués estat bé respondre però, un mes, no ha

Bolets

2010-11-24T16:56:00.000+01:00

M'agradaria ser micòleg per entendre el perquè jo no sé fer el que tothom. No sé com és que hi ha tanta gent que agafa quilos i quilos d'esclata-sangs i, a jo, em costa un esforç força important dur-ne un plat per a fer una menjada. No sé com és que tanta gent pot agafar el que va a cercar en un moment. ─Només hi he fet mitja hora. Et diuen. I jo venga rodar i rodar. És increïble però pel

Bufoga

2010-11-15T18:02:00.000+01:00

Avui, 15 de novembre, ha esdevingut el final oficial de Bufoga. No, no ha estat difícil. Un parell de caminades a Capitania Marítima, omplir uns impresos, abonar les taxes corresponents i ja està. Poc més de vint anys ens ha fet companyia. Quan la vam comprar ja havia tingut, al manco, un parell de propietaris. Ens va fer il·lusió tenir barqueta pròpia. De fet el mot de barqueta ja és una gran

Tres mil dos-cents i pico de motius per assassinar Anna

2010-11-14T17:06:00.000+01:00

Durant un temps, molt de temps, quan encara la memòria no em feia fallida, les recordava totes. Una rera l'altre. Totes ben numerades. Ara ja no. Però els motius han seguit. Les ànsies també. I així, dia rera dia, any rera any. Acumulat tot a la memòria. Tot a sobre l'esquena. I és que Anna és especial. Capaç de tot. De donar el millor i el pitjor al mateix temps. Record aquella vegada que

Pedres

2010-11-08T15:20:00.000+01:00

Que faria jo sense les pedres. Que faria la humanitat sense les pedres. Les contempl. Les mir des de tots els costats.Jug amb elles. Les mim. Les fotografii. Hi ha tanta història en les pedres. Hi ha tan a dir sobre les pedres. Tan... Que millor que paraules és veure i gaudir de les imatges.

Destrucció

2010-10-31T11:50:00.000+01:00

M'estava jugant la vida. La darrera peuada havia estat fatal. Una pedra havia caigut pendent per avall fent un petit soroll que va retronar en la vall del silenci. No gosava borinar-me. Tots els ulls havien parat la atenció en la direcció on me trobava. Els guardes de seguretat escodrinyaven aquell enrenou amb les seves armes de mira telescòpica i amb detector de calor. No tenia cap possibilitat

Tu no hi eres

2010-10-24T09:38:00.001+02:00

La lluna ens esperava però, tu no vas venir. La lluna volia il·luminar la tendra besada però, tu no hi eres. La lluna volia acaronar el nostres cosos nus, donar-lis calor, vida però tu no hi eres. La lluna volia immortalitzar, com en les pedres de Trepucó, la nostra història els nostres desitjos, però tu no hi eres. La lluna plorava la teva absència la meva

Sogrrr...aaaagggg

2010-10-22T17:21:00.000+02:00

El professor estava llegint la resposta que el alumnes de primer d'Humanitats havien lliurat. Li agradava treballar el sentit de les paraules. De la percepció que els alumnes en tenen i de l'opinió que els crea alguna d'elles. Havia demanat que escrivissin els cinc mots que per qualsevol motiu els crides l'atenció dels que havien llegit o escoltat als mitjans de comunicació als darrers dies.

Fronteres

2010-10-15T21:17:00.001+02:00

Tot és ple de fronteres per travessar N'hi ha aquí, a la terra, al cel ... també a la mar. Tot temps pot ser perdut, desaprofitat, o guanyat Tot pot ser tot o ser res, poc o massa sempre o sols un instant I la vida segueix segon a segon passa a passa i tot el que s'ha fet no s'esborrara i tot el que no s'ha fet no vindrà Tots en tenim de fronteres i tots en volem traspassar N'hi ha de

Lluna blanca

2010-10-08T16:16:00.000+02:00

Mir als teus ullsi gaudesc, en ells,la llum blancade la lluna plena.Aquesta, però, per núvols aiguososque plorinya traginen,n'és amagada. Sols el far del cor il·lumina,entre gota i gotai petit resplendor,la cara. La veu. El mar. Agra n'és la foscano el meu desitj.Treu-te de sobreel blanc vestitque el cosnuu t'amaga.Deixam acariciarara, tot, una i altra vegada,fins que acabi la nit.

L'escultor

2010-09-25T10:38:00.001+02:00

La imatge n'era gravada al cervell. No necessitava model. Tenia molt clar el que volia esculpir i, com més forma agafava la pedra, amb més ganes treballaven les mans. No podia descriure les sensacions que sentia en passar els dits per tots els racons d'aquella figura femenina, per a tots els plecs. Els llavis, els pits... A mesura que acabava cada detall, amb més força desitjava que la pedra

Dia fosc

2010-09-18T13:57:00.000+02:00

El dia començava fosc. Cap estel mostrava la seva presència. Trons, algun llamp i el far n'eren els únics companys. Ni el sol, que ja era hora, donava senyals de vida. Ara encara no sé, si tenia els ulls oberts o, simplement, mirava el meu interior.

Parella

2010-09-10T19:10:00.002+02:00

El cotxe en que n'Anna i en Lluís recorrien Menorca estava aturat a les barreres que, des de Santa Teresa, donava accés al far de Cavalleria. Uns coneguts els havien recomanat aquesta visita. En poques paraules els havien explicat que el cotxe arriba per tot. ─Es pot arribar arran de la mar a cala Viola on, a tir de pedra, hi ha tres platgetes d'aigües tranquil·les i netes. També arriba fins

El racó del lector

2010-09-04T09:49:00.000+02:00

L'home estava assegut a la cadira, pensatiu. Molt pensatiu. No entenia ben bé el que estava passant però, des de feia un temps ja massa llarg, hi havia una mena de fredor en aquella zona de la casa. I no ho entenia perquè aquell contorn s'havia mantingut igual com l'havia conegut des de petit. La taula redona amb el tapall al damunt que li penja per a tots els costats. Un test amb una flor

Pirates

2010-08-28T12:32:00.000+02:00

Avui la mussa no m'ha vingut a veure. Ni ahir. Abans d'ahir tampoc. I, per açò, no sé que escriure. No tenc paraules per expressar ni el què ni el com. M'he de conformar amb imatges. Imatges amb regust de la mar. Imatges que em retornen a les velles històries dels pirates que un dia vaig llegir. Imatges, dels nous motius per a navegar, on alguns han baratat l'olor del salnitre pel glamur del

Gavina

2010-08-22T12:22:00.001+02:00

No, no et tenc cap enveja. No dic que no em seria agradable escodrinyar, des d'on tu ho fas, el que ara he de mirar des d'on som. No dic, que durant un moment molt específic, m'agrades sentir el que sembla que sents, amb el teu vol. Per a jo és llibertat però, i per a tu? Tenc també, curiositat per a saber el que significa, sí és que significa res, el que veus. Desconec si te n'adones de la

Realitat?

2010-08-15T10:16:00.000+02:00

Com podem saber si el que vivim és real? Podem estar segurs del que és el que ens envolta? Quedarem engolits per aquest oceà d'aigües blaves? Ens donarà algun tipus de fruit la natura, aquí representada per aquest arbre, encara que sigui de pedra? Som conscients del que tenim a les nostres mans? Donam color per amagar el que no ens agrada? És tot una mentida?

Temps sense el somriure

2010-08-09T18:09:00.001+02:00

Fa tan temps que no tenc el teu somriure que també he deixat de somriure jo. Intent expressar el que em passa però, les paraules, no troben ni la retxa que els serveix de guia ni el suport on fixar-se. Així, mentre les escric, cauen i queden amuntonades al terra. Resten banyades per les llàgrimes i trepitjades per les passes perdudes desfent-se'n, a poc a poc, lletra a lletra, perdent el

89

2010-08-05T18:33:00.000+02:00

Dos, parella, dues, vuitanta vuit... Podria tenir infinit de noms i, mira, va sorgir el de 89. El perquè ho tindríem de demanar a qui la va batiar. Tot i que no m'he romput el cap, no he trobat, així, de passada, cap interès especial per aquest número. Ni l'any, ni l'edat, ni la situació dins de la centena, ni res significatiu que ara recordi. En canvi, mentre treballava el marès, era la

Assassinat al CIM

2010-07-30T18:53:00.002+02:00

Podria dir alguna cosa per a justificar no sé què però no, aquest relat és el que vaig presentar al premi de narració curta el qual no va mereixer la consideració del jurat. Algú em va dir que havia d'haver mort al president! Assassinat al CIM La sala de plens estava a vessar. Hi havia molta expectació per escoltar el que diria als assistents —quasi bé tota la plantilla del personal— el

Natura

2010-07-23T19:11:00.000+02:00

Quan les paraules no son al lloc on han de ser, per més que un remogui mar i terra, aquestes no apareixen. És el moment de posar ma a l'amiga naturalesa. Sempre hi ha tantes coses que sorprenen que n'és fàcil quedar meravellat, fins i tot en els moments de vida morta.

Mirall

2010-07-14T18:59:00.000+02:00

En Pau estava absort. Esbadalit. No se'n podia donar raó de poder admirar una exposició que sobre l'evolució de l'espècie humana havia organitzat amb tanta cura la Fundació Passat. Mentre admirava cada cartell, cada dibuix, cada foto, tenia sensacions contradictòries. En Pau havia de fer una ressenya de l'exposició per al diari que l'havia contractat tot just acabar la carrera de periodisme

RE..

2010-07-03T12:15:00.000+02:00

Re..s de res. No és que no hi hagi paraules. És que de vegades no hi ha res a dir. Més ben dit, hi ha tantes coses a dir, que no hi ha prou paraules per expressar-ho. De fet, la pedra s'expressava a la seva manera però jo, no la vaig voler escoltar. No m'agradava el que me deia. Forçava la situació. Tensava molt la corda i crac... Va passar el que havia de passar. Com si no em fos ja prou

Rescat per Sant Joan

2010-06-24T14:13:00.000+02:00

Ai Sant Joan, ai Sant Joan. Quantes lletres has fet emprar i encara no s'ha dit tot. Si fos així, els diversos medis de comunicació que ho fan no podrien treure, cada any, un especial on xerren i re-xerren de qualsevol dels aspectes de la festa, de la seva història, de les opinions, del futur. Ja fa un parell d'anys que vaig llegir amb molta atenció unes declaracions a un diari insular en que es

Insomni

2010-06-19T12:02:00.000+02:00

El somni havia estat inquiet. Com si alguna cosa clavada a dins del cap estès molestant tots els sentits. En posar-me al llit, tot i que ja faltava manco per l'alba que no de l'hora en que s'havia tornat fosc, els ulls no es volien tancar. Hi havia un poc d'insomni. Rodava per damunt el matalàs cercant aquella postura còmoda que em permetes agafar el son però no la trobava. D'esquena, de costat

Berenar menopàusic

2010-06-11T18:15:00.000+02:00

La vida n'és un canvi constant. El cos té una evolució imparable tant des del punt de vista físic com del dels sentits. Rés és el que era ni el que serà. Arriba un moment en que un es troba diferent, en que les necessitats son diferents, en que la vida va donant voltes com una espiral per arribar a un punt en concret, punt que és en el que ens trobam a cada nou moment. Per açò a en Pau li

Canviar

2010-06-05T10:24:00.000+02:00

Estava fart d'estar sol. Cada dia igual. En obrir la porta quan arribava a ca seva sentia aquell silenci esgarrifador. No, no m'hi havia acostumat encara. Feia temps que s'havia esvaït l'antiga alegria dels sorolls, quan els moments de silencia quasi s'agraïen. El temps havia passat i res havia omplert aquest espai, possiblement vital, pel bon desenvolupament harmoniós de la personalitat. No

Eclipsament

2010-05-30T12:42:00.000+02:00

Els pensaments viatgen. Son perdutsenmig de l'oceà dels dubtes. Forces interiors,desconegudes, o no, col·lapsen la raói eclipsen el seny Les boires esdevenen l'única llum del camí de la vida

Anhels

2010-05-22T10:43:00.001+02:00

Sospirs i gemecs ulls closos somriure a la cara del plaer present a l'albada gaudesc tot!... ara. Als llavis venusians de mel, un regalim n'és assaborit i, de xuclada en xuclada per cada gota recuperada un raig n'és en camí gemecs i crits més forts cada vegada indiquen propera la fi d'aquesta nova trobada els llavis, junts, volen... no n'és hora d'acabar ni de defallir més bé... el de

Natura perfecta

2010-05-17T17:58:00.000+02:00

Cerc la formula de fer en tot. Crec en la possibilitat de trobar la quadratura del cercle. Pens en com millorar el que veig, el que faig, el que escric, el que hi ha. I prov com. I opín de tot. I don voltes i voltes per tornar a començar, per tornar a cercar, per tornar a creure, per tornar a pensar. I torn repetir el que ja he fet. I torn mirar el que ja he vist. I torn escriure el que ja he

Molt de sexe

2010-05-07T21:20:00.001+02:00

Estàvem asseguts a la terrassa d'un bar n'Anna i jo comentant aspectes informals de la feina. Que si quan arribes tens son. Que si amb aquesta vestimenta negra pareix que vas de dol. Que si la camiseta a retxes et cau bé. Que si la camisa, amb aquells botons descordats, queda provocativa... Res que pogués fer baratar la inèrcia del canvi climàtic ni tampoc cap solució a la crisi econòmica. Però

Telèfon

2010-05-05T20:22:00.001+02:00

Et mirava. Mirava com et desvesties a través del reflexa de la teva imatge en el vidre de la vitrina del menjador. N'estava absort. No podia deixar de mirar. I no és que no hagués vist mai el teu cos nu, però així, d'aquesta manera era encisador. La bombeta encesa damunt la tauleta de nit donava la llum necessària, encara que potenciant les ombres, per a no perdrem cap detall. Tenia por que te

Haikus

2010-04-30T16:24:00.001+02:00

No tenen treball. Els sentiments no dormen plàcidament. No. Atur obligat. Ningú és a la porta esperant entrar. Vells records tornen. Han desbaratat aquest somni inquiet. On ets estimada? El meu destí és amb tu. On ets llum meva? Dorm plàcidament. Sí, he despert l'ànima. Torn a estimar.

Aposta

2010-04-27T18:49:00.000+02:00

Ella estava molt contenta. No s'ho creia però sí, havia passat. Ell no donava crèdit al fet de la situació. No es feia a la idea del que podia significar. Tot havia semblat un joc d'al·lots però ara se n'adonava de que no era així. Però com havia succeït? -Podríem fer una aposta- havia dit ella. -Idò, val. A que vols que fem l'aposta i que et vols apostar? És igual. Mira, podríem apostar per

Arma homicida

2010-04-09T21:08:00.000+02:00

Esgarrifós. Amb aquesta paraula es podia definir el moment. Ningú podia donar crèdit al fet. El cos pertanyia a un nin de no més de vuit anys. No molt lluny també hi havia els cossos de qui podrien ser els pares. Trist desenllaç. Però encara hi mancava alguna cosa per tenir la foto dels fets al complert. L'expectació començava a ser gran. Els conductors minoraven la velocitat del vehicle per a

Simplement cinquanta...

2010-04-08T08:32:00.004+02:00