tag:blogger.com,1999:blog-42010901863240561952024-03-16T02:09:14.647+01:00Lluna blavaImatges i lletresPau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.comBlogger376125tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-89699712031251754982024-03-11T20:45:00.000+01:002024-03-11T20:45:41.879+01:00Temps Temps
Som un jubilat novell. No fa un any que vaig decidir passar
a una nova situació personal, la de jubilat. No tenia molt clar com m’ho prendria.
Més de quaranta anys fent feina a la mateixa empresa, els darrers vint-i-tants al
mateix lloc de treball podien pesar i passar factura. Per altra part, sabia,
sé, que tenc moltes i diverses aficions i que, per tant, no hauria de tenir
Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-34654790319864732102024-02-16T12:11:00.000+01:002024-02-16T12:11:14.272+01:00Pensar Pensar
Pensar... Pensar en què? Pens...? Sa veritat és que moltes
vegades pens en res. Deix la ment oberta i els pensaments viatgen, per dins del
cervell, lliures de qualsevol lligadura. Passegen, corren, salten..., fan el
que volen. De fet, més d’una vegada m’enduc alguns ensurts perquè, dels
pensaments, en surten somnis que pareixen realitat i, no, no sempre en són
agradables. Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-73239565071865745152024-01-21T18:28:00.004+01:002024-01-21T18:28:37.176+01:00Projecte d’investigació Projecte
d’investigació
He tingut un pensament per a un
projecte d’investigació. Sé que no serà fàcil aconseguir el finançament
necessari per a dur-lo a terme, però no he de descansar fins a veure l’objectiu
realitzat.
Avui en dia hi ha molts d’estudis
sobre l’ADN de quasi tots els éssers vius, estudis que permeten en alguns casos
la modificació del mateix per tal d’obtenir Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-37112352758424065952024-01-06T12:55:00.000+01:002024-01-06T12:55:05.403+01:00De Veritat? De veritat?
Aquesta història me la van contar fa poc i com si hagués
acabat de passar. He de dir que quan contam una cosa acabada de passar no vol
dir que no pugui fer uns mesos del fet i, vull pensar, que en aquest cas és
així. No sé de ben cert que hi ha de veritat, però em van donar nom de la
persona a qui li havia passat. Si fos veritat seria serio. Sí no ho és, és un
acudit Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-39685914155428297282023-12-15T17:08:00.000+01:002023-12-15T17:08:32.916+01:00Anècdota dels 42 Anècdota dels 42
Quaranta-dos anys a la mateixa empresa donen per molt tipus
de vivències. Algunes de bones, algunes no tant. No planteig res en concret. Si
se m’acudeix alguna història, com la d’ara, la deixaré escrita i, sinó, res,
quedarà covant en els plecs de la meva memòria.
Era el dia de les festes de Gràcia al matí. A la meva
parella i a jo ens agradava anar a veure la sortida delPau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-90981276791181259492023-09-20T13:17:00.005+02:002023-09-20T13:17:59.394+02:00Vitrina Vitrina
S’altre dia,
de pagès, vaig anar a Ferreries. Motiu? La inauguració d’una vitrina al Centre
de Geologia.
La veritat
és que aquesta vitrina, no ella física sinó el seu significat té història, i jo,
en som un dels que ho he viscut de primera mà.
Vaig
conèixer en Benito Mercadal farà prop de cinquanta anys de la mà de Miquel
Fernàndez. Amb en Miquel ens vam conèixer jugant aPau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-18562246667242301792023-08-28T08:27:00.000+02:002023-08-28T08:27:02.722+02:0042 42
I així ha arribat el moment. N’hi ha que dirien sense adonar-me’n,
però sí. Sí que me n’he adonat. També és ver que el temps passa sense que en
siguis conscient del tot. Veus que baraten les persones, de tant en tant, ja
que no sempre, et veus diferent quan et mires al mirall. Avui notes que tens
més canes, avui que has perdut cabell...
I intentes fer una mirada enrere i no veus el Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-78033379614966503692023-08-09T17:31:00.003+02:002023-08-09T17:31:59.071+02:00Bon dia Bon dia.
Bon dia, és una expressió que no té res a veure amb la
climatologia. Bon dia, és una salutació que donam, sobretot a les primeres
hores del matí. Quan ens aixecam si vivim en companyia, quan ens creuam amb alguna persona pel carrer, quan entram en
un edifici... És un costum que ve d’antic i que, a jo, em van inculcar quan
n’era petit.
Segons l’hora podem emprar altres Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-36066949197502595342023-07-30T11:47:00.000+02:002023-07-30T11:47:12.959+02:00Cristina, sa musa de Sant Joan Cristina,
sa musa de Sant Joan
Ja sé. Començar amb “sa”, denota exclusivitat i sé que no és
ver. Sant Joan té moltes muses, una o més per a cada persona, cadascuna pel seu
moment, però ara, per jo, avui, Cristina és sa musa.
Com ho diria... N’Aina és sa musa de sa trobada, la que pot aparèixer
en qualsevol moment o no aparèixer, sempre acompanyada de les seves
inseparables. Un diaPau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-13185035378587770982023-07-16T17:06:00.004+02:002023-07-16T17:06:50.394+02:00Vot VotDe
fet pens que no és ver.
No
pot ser ver.
No
m’ho crec!
Els
trons,
els
llamps,
el
vent...
Tot,
tot és com ha de ser.
Jo
vot, jo no els vot.
i
tu?Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-25273574663614516892023-07-06T06:14:00.000+02:002023-07-06T06:14:04.915+02:00L'uet! L’uet!
L’altre dia, una companya va fer-me l’uet però, jo, no ho
vaig entendre. Em va semblar que mirava guenyo i quan li vaig comentar em va
amollar els cans. No li va caure gens bé que li fes aquell comentari, comentari
què, per jo, havia estat molt innocent.
Ens vam acomiadar un poc calents perquè, pel que es veu, li
havia ferit l’orgull i, tot i no ser la meva intenció, ni dePau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-57424350143137041792023-06-26T12:32:00.000+02:002023-06-26T12:32:16.527+02:00Ses bragues de sa veïna Ses
bragues de sa veïna
Fa un temps,
no gaire llarg, he baratat de veïns.
No, no sé ni
qui són ni exactament en quin dia van venir a viure a aquest bloc. Ho he notat
per la roba estesa. Sí, els veïns estenen la roba al que per ells és un cel
obert i per jo un pati. Per tant, no n’és un secret veure quina roba hi ha
estesa esperant que el sol i l’aire l’eixuguin.
Idò, des de
fa Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-45643952717858791502023-06-16T12:56:00.001+02:002023-07-06T06:14:39.282+02:00GrafitGrafit En anar fent anys passen coses estranyes. Tens més
vivències, més records però, també, menys capacitat per a recordar-ho. Així que
el cervell, entenc que de manera aleatòria, et va obrint el calaix dels records
i, avui un, demà un altre, et fa reviure aquelles petites històries que,
amagades a la part més fonda de la biblioteca et poden fer treure un somriure o
treure els Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-42269741892623723532023-06-09T10:36:00.002+02:002023-06-09T10:36:28.438+02:00Sa Colarsega Sa
Colàrsega
Avui, i és
una manera de dir ja que si no diu el dia, demà, aquest avui hauria de dir ahir
i no estaré baratant la frase en cada moment i, tampoc, crec sigui important especificar
de quin dia en concret es tracta. A sa Colàrsega, he vist un fet, bé, de fet,
no he vist el fet en si sinó el resultat del qual jo crec és el fet que no
havia vist mai.
No, no ha
estat un Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-75939641661141661112021-03-12T18:03:00.002+01:002021-03-12T18:03:54.416+01:00Sibarites Sibarites
Era el
tercer diumenge de juny i, com ja feia un grapat d’anys, sis Joans es tornaven
a trobar. Ja havien perdut el compte dels anys que feia que, aquest dia, el
tercer diumenge de juny, es reunien per celebrar l’entrada de l’estiu. El que
els sis fossin Joan i que la seva onomàstica en fos propera era, simplement,
una casualitat. Ells no n’estaven per aquests romanços... Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-91167947352580795382020-03-09T21:09:00.003+01:002020-03-09T21:09:58.990+01:00Aixecar-se prest
Aixecar-se prest
Avui...
Avui
m’he aixecat d’hora,
més
prest del necessari però, la son m’ha fuit i, la conec.
i
m’acompanyarà tot el dia però, ara, ara no.
He
fet temps davant l’ordinador, el pa encara no és cuit!
La
música a poc volum -el veí no en té culpa del meu insomni-,
repassant
imatges de la meva personal història.
A
l’hora, surt a comprar.
És
fosca negra, just una petita Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-17058365218315638612019-12-30T08:15:00.002+01:002019-12-30T08:19:33.517+01:00Rars pensaments
Passejava per una vorera de carrer ampla, possiblement més ampla del
necessari però açò, no ve al cas. De sobte em vaig trobar amb un caramull de
llosques arreplegades prop de la façana d’uns pisos. No és que haguessin buidat
un cendrer, no, almanco quatre o cinc! Allà, totes les llosques juntetes en
assemblea. Es veu que no eren del mateix fumador, ja que hi havia marques de
tabac diferent i, Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-45872418972094963642019-11-08T09:59:00.000+01:002019-11-08T09:59:06.901+01:00U-u-tres
I tot va començar a classe. Sí, a classe. Es va plantejar una feina de
grup. Havíem de cercar una de les moltes barreres que tenen les persones amb
problemes d’oïda, de donar un possible remei i fer-ne una presentació a manera
de projecte (descripció del problema+solució proposada). Com podeu entreveure
el curs és de llenguatge de signes.
El debat en grup era un guirigall. Vam pensar amb Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-91524265807846406962019-10-31T20:49:00.001+01:002019-10-31T20:49:35.464+01:00Musa
Musa
He trobat la musa! No m’ho podia creure però, sí, l’he trobat. Va aparèixer davant els meus ulls en un moment en què res esperava. Va sorgir del no-res però, des del primer moment, va fer emergir tots els sentits, fins i tot aquells que estaven més apagats.
Alegria, goig..., indescriptible. No tenia cap dubte de què, mentre ella fos present, no em faltaria la inspiració. De fet, el Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-51247689484097917842019-09-26T17:25:00.000+02:002019-09-26T17:25:39.222+02:00Agombolat
Agombolat
Una vegada més estic a punt de no complir amb el meu compromís amb jo
d’escriure, almanco una vegada al mes, a
aquest blog...
És curiós veure com el
temps passa a una velocitat indescriptible. M'he adonat que l'energia em fuig amb els animalons, els “bon dia”, les pedres
i els forats... I, açò, no Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-30629091629514198152019-08-27T18:27:00.003+02:002019-08-27T18:27:44.604+02:00Esfinx
Menorca terra de gegants. Sí, de gegants, o açò, és el que ens diuen
les velles històries.
Ja sé, avui costa de creure però, és el que, de generació en generació,
s’havia transmès d’avis a nets fins que la modernitat ha robat el sentit
d’escoltar aquestes històries.
I sí, així ho contaven...
Fa molts d’anys, molts, molts d’anys, a la terra hi havia gegants.
Persones molt especials i amb Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-59469518003841348252019-07-31T17:08:00.001+02:002019-07-31T17:08:38.777+02:00Liat
Liat, sí.
Liat per esbrinar
que s’amaga al darrera.
Mir i remir,
revis...,
i torn a revisar.
No deix detall sense escorcollar.
Compar, present i passat,
per a trobar-ne paradigmes.
Em sobrepassa!
Tan difícil és...?
Sí, per jo sí.
Deman ajuda...
Ara ho sé!
Orthetrum cancellatum i
Orthetrum coerulescens.
Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-43237463710437599102019-06-25T17:57:00.003+02:002019-06-25T17:57:41.811+02:00Atxems
Atxems
Fa temps, bastant de temps ja, que de tant en tant em ve un d’aquests
pensaments que no serveixen de res però que em crea curiositat. No puc dir que
no sepi el perquè ja que, durant uns quants mesos, ja sigui per al·lèrgia,
sigui per un refredat o per qualsevol altre motiu, no és estrany que en faci
algun d’atxem, o molts...
Atxem, atxim, atxús, atxis..., segons l’onomatopeia Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-57009547017197915792019-05-21T17:08:00.001+02:002019-05-21T17:08:34.490+02:00Ca n'Oliver
Ca n’Oliver
Els edificis històrics tenen secrets. Secrets que tot i ser davant els nostres ulls, resten amagats i només, aquelles persones entrenades, com estudiosos, membres de la professió, adeptes d’una secta o organització, en poden desxifrar els seus, a vegades, misteriosos missatges.
Jo no en sé de llegir aquests missatges però en tenc curiositat i m’agrada intentar trobar-los quan Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4201090186324056195.post-44787886348360818992019-04-29T17:03:00.000+02:002019-05-03T17:25:31.637+02:00Res
Res
Res de res. Sembla impossible però és així. Estic
eixut. Eixut de paraules, de lletres. De ganes d’escriure. I el que és pitjor
és que ho voldria fer però no, no puc. M’assec davant l’ordinador i, tot i
tenir diversos esborranys boni acabats,
no tenc forces per a posar-m’hi. Sempre hi ha alguna altra cosa a la qual don prioritat.
I és que tampoc don
abast per aclarir les altres coses Pau Bufogahttp://www.blogger.com/profile/13433972956978762908noreply@blogger.com0