dimecres, 1 d’agost de 2018

Aigües tranquil·les


Aigües tranquil·les




El llamp va ser directe!


Ferí al punt feble
                   de la raó!


La tempesta s’aixecà presta
      i ferotge...

─Qui gosa tenir res a dir?...

El tro deixà en silenci
                 les opinions...

I després, ara, la calma.

Les aigües corren tranquil·les
                     
                           al so del seny...


dimecres, 4 de juliol de 2018

Els renous del silenci


Els renous del silenci


Escodriny cap al meu interior
a la recerca del jo
què, amagat rere
sensacions confuses,
escolta els renous del silenci.


No deix de sorprendre’m
de les inquietuds
que resten per aflorar
per a noves vivències.


Els tresors a descobrir
fan tremolar les emocions
que brollen agombolades,
unes amb les altres,
amb desig de vida.


Sabrà el cervell llegir
les senyes inequívoques
i guiar les passes
per a què, el jo,
tengui una vida feliç?

dimecres, 27 de juny de 2018

Terres de foc i aigua





Terres de foc i aigua


Que faig jo aquí?

Islàndia, illa oblidada
per la mà dels deus.

Terra de foc i aigua.
Salvatge, indòmita...
acollidora...

De bells i complicats paisatges,

d'harmonies geològiques...
d’aigües braves,
de bella flora i variada fauna.

Que faig jo aquí?

Simplement omplir-me els ulls
d’aquesta vida.


dimarts, 19 de juny de 2018

Estimada


Estimada


Bon dia, estimada.


Fa temps ja que em rondina pel cap i,
tot i que, tu ja ho saps,
ho vull deixar per escrit,
com si d’un testament es tractes,
sols per deixar-ne constància.



T’estim. Sí, t’estim.



Potser et soni estrany però,
és així. I no és d’ara.
De fet, no record quant de temps fa,
diria que molt,
però no massa,
podria dir que,
fins i tot poc,
perquè m’hagués agradat estimar-te des de sempre.


No sé què en serà del futur.
Aquest sempre n’és incert i no el podem controlar.
Tampoc ho vull.
Esper, voldria, estimar-te,
com ara, molt de temps.


I tot és així de fàcil.
Sense complicacions.
I ara, testimoniat per sempre.
Perquè, simplement, t’estim.


dissabte, 26 de maig de 2018

Esclat


Esclat


És temps d’esclats...
La pluja i el sol ho han aconseguit!


Un èxit de primavera...

Els ulls s’omplen d’aquest
i, mirin on mirin,
absorbeixen el plaer visual.

El cervell així ho percep
i s'auto-alimenta de nova energia.
Assaboreix el que rep i ho transmet!
Hi ha felicitat ...
L’esclat de colors esdevé esclat de vida i, també, de mort...

dimecres, 25 d’abril de 2018

Musa


He perdut el com de l’escriptura
o he trobat el què, de l’essència,
al temps invertit.
He trobat en la imatge
el so celestial necessari
per omplir les meves inquietuds?
Rondinen idees estrafolàries
per un cervell, mut de creació
literària, a la recerca d’un mateix.
La musa hi és, només cal
que obri els ulls...

dissabte, 24 de març de 2018

Nom


Nom

La imaginació vola com ocells lliures
fugint de tòpics mals-entesos.

Qui som? Que som?

Necessitat d’un nom per identificar
l’arrel del què.
M’he obert a propostes anònimes
i, així, esbrinar el que pot ser
el futur.

Hi ha de tot.
Des de qui en podria omplir
planes i planes de possibilitats
però no en diu res.
Des de qui no gosa perquè, el mot,
o mots, podrien titllar-se de disbarats.
Des d’aquella indefinició del sexe,
amb Pedrooo i René,
fins aquells desigs abstractes
del que podria ser.
Balladora...
Sipuc...
Nu...
Som aquí...
Obi...
Sol...
Ascendent...
es Cuiner...
Tots, simples i, alhora, complicats
defineixen trets diferents.
De qui el diu,
de la figura,
de jo...

Mantindré rumiant el cervell
assaborint el petit moment de glòria
perquè com
Som aquí, amb el Sol Ascendent,
Nu, amb l’Obi ple de llaminadures
fetes pel Cuiner, a vessar,
per si Pedrooo i René
erren i es presenten.
Esperant la balladora...
Perquè, si puc...