Bolet
de cinquanta
Feia
dies que em volia acomiadar però, un estat engripat, em retenia a
casa. Les ganes però, han guanyat i, avui, he anat al bosc a fer la
darrera cercada de bolets d’enguany.
No,
micològicament xerrant, no ha estat un any bo. Pluges a fora hora.
Molta calor fins molt entrada la tardor junt amb freds gèlids que
arribaven de sobte i fort vent de tramuntana que ho eixugava tot ha
estat un còctel mal de pair per la natura. I així m’ha anat.
Una
temporada de poques sortides i minses trobades. Per açò, abans de
penjar el paner, volia fer la darrera sortida. Sabia, abans de
sortir, que no seria millor que les altres passejades però ja
n’estava tip d’estar entre les quatre parets de casa.
Total,
quatre llengües de bous i quatre camagrocs, no serien mal de
recollir i, si anés bé, podria cercar el desitjat bolet de
cinquanta. De tots sabia on havia d’anar a cercar.
De
matí, però amb el sol ja pujat de llevant, deixava el cotxe a la
primera aturada, la carretera de Fornells. Els primers moments han
estat decebedors. Només esclata-sangs de llet! Per sort, a la zona
on ho esperava he trobat un cul de paner de llengües de bou. No era
per fer volar coloms però no
me n’he
anat
de buit.
Tornat
al cotxe ja som partit cap al segon objectiu. Els camagrocs. He
intentat no fer feruma, ja que prop hi havia altres cercadors. No
n’he pogut fer de feruma. Hi havia tan poca cosa i tan dispersa
que, prest prest, he trobat que no calia seguir perdent el temps.
Però...
Sempre
que som a cercar bolets m’emborratx de cercar. M’ho pas bé i,
per poc que trobi, m’agrada insistir. Qui sap si trobaré el rotlo
bo o un bolet de cinquanta?
Ja
qui era i en ser de bon hora, he trobat que podia provar als
fredolics. No hi podia perdre gaire. A més a més queda prop d’allà
on era. I no han fallat. N’he trobat uns quants rotlets. Per
arrodinar-ho, entri entri, han aparegut uns quants esclata-sangs. Dia
complet. Ja podia tornar cap al cotxe.
Ara
només em quedava mirar de trobar el bolet de cinquanta. Aquest havia
aparegut en la darrera visita que havíem fet a la zona i va ser el
més preuat. Més que tot el que vam arreplegar aquell dia i molt més
del que jo havia arreplegat avui.
He
ben mirat dins les mates i baix la fullaca de pi però no, només un
parell de cames de perdiu però, de bolet de cinquanta, cap. I em sap
greu, ja que, i ho sé de fones fonts, que el darrer que el va trobar
va poder comprar-se un bon paner.
La
imaginació vola com ocells lliures
