dimarts, 18 de setembre de 2018

Petjades


 Petjades


La petjada ferma,
     res no l'atura.
La boira de pols ompl l'aire
dels carrerons del caragol.


On ets que no et trob?
No sé si t'he dit mai que t'estim.
Ho has vist en la meva mirada?


Duc la mà plena de suor
   de cavall negre,
      de festa ...,
         de Sant Joan.


Les passes ara són lentes,
     l'alba és prop.
És ple i no veig ningú.

On ets que no et trob?
Te dit mai que t'estim?
Ho has vist en la meva mirada?

dimarts, 21 d’agost de 2018

Sol amagat


Sol Amagat


No en tenc records de tants dies seguits
sense saber res de tu.
He arribat a pensar que estaves enfadat amb jo!
Ni al matí, ni al fosquet,
as propiciat que et pugui donar el bon dia,
la bona nit...,
fins avui.
Avui t’he retrobat! Han estat sols uns instants
però, tan intensos...
Massa dies entre nivolats i boires baixes...
Massa dies enfora del lloc adequat...
I, avui, ens hem dit bona nit com a bons amics.
Gràcies sol per acompanyar-me en tants moments.
Gràcies sol pel delit de la teva presència.


(Islàndia, 180616)

dimecres, 1 d’agost de 2018

Aigües tranquil·les


Aigües tranquil·les




El llamp va ser directe!


Ferí al punt feble
                   de la raó!


La tempesta s’aixecà presta
      i ferotge...

─Qui gosa tenir res a dir?...

El tro deixà en silenci
                 les opinions...

I després, ara, la calma.

Les aigües corren tranquil·les
                     
                           al so del seny...


dimecres, 4 de juliol de 2018

Els renous del silenci


Els renous del silenci


Escodriny cap al meu interior
a la recerca del jo
què, amagat rere
sensacions confuses,
escolta els renous del silenci.


No deix de sorprendre’m
de les inquietuds
que resten per aflorar
per a noves vivències.


Els tresors a descobrir
fan tremolar les emocions
que brollen agombolades,
unes amb les altres,
amb desig de vida.


Sabrà el cervell llegir
les senyes inequívoques
i guiar les passes
per a què, el jo,
tengui una vida feliç?

dimecres, 27 de juny de 2018

Terres de foc i aigua





Terres de foc i aigua


Que faig jo aquí?

Islàndia, illa oblidada
per la mà dels deus.

Terra de foc i aigua.
Salvatge, indòmita...
acollidora...

De bells i complicats paisatges,

d'harmonies geològiques...
d’aigües braves,
de bella flora i variada fauna.

Que faig jo aquí?

Simplement omplir-me els ulls
d’aquesta vida.


dimarts, 19 de juny de 2018

Estimada


Estimada


Bon dia, estimada.


Fa temps ja que em rondina pel cap i,
tot i que, tu ja ho saps,
ho vull deixar per escrit,
com si d’un testament es tractes,
sols per deixar-ne constància.



T’estim. Sí, t’estim.



Potser et soni estrany però,
és així. I no és d’ara.
De fet, no record quant de temps fa,
diria que molt,
però no massa,
podria dir que,
fins i tot poc,
perquè m’hagués agradat estimar-te des de sempre.


No sé què en serà del futur.
Aquest sempre n’és incert i no el podem controlar.
Tampoc ho vull.
Esper, voldria, estimar-te,
com ara, molt de temps.


I tot és així de fàcil.
Sense complicacions.
I ara, testimoniat per sempre.
Perquè, simplement, t’estim.


dissabte, 26 de maig de 2018

Esclat


Esclat


És temps d’esclats...
La pluja i el sol ho han aconseguit!


Un èxit de primavera...

Els ulls s’omplen d’aquest
i, mirin on mirin,
absorbeixen el plaer visual.

El cervell així ho percep
i s'auto-alimenta de nova energia.
Assaboreix el que rep i ho transmet!
Hi ha felicitat ...
L’esclat de colors esdevé esclat de vida i, també, de mort...