170414
- sensacions
El
passat dia catorze d'abril, com faig altres dies, vaig sortir de bon
matí, maquina de fotografiar en mà, per a passejar o, si fos el
cas, disparar a qualsevol cosa que em pogués trobar al davant i què,
per un motiu o altre, em vingués de gust.
Just
vaig sortir de casa, vaig tenir un pressentiment, de fet, un fals
pressentiment. El cel estava ennivolat i pensava no podria saludar el
sol. No va ser així. Just començà a baixar per la Costa dels
Ferrers, vaig saber que sí que el saludaria. No es va fer pregar
ell, i puntual a la cita, sortí per darrere els turons de s'Altra
Banda i, tot vermell, anà pujant sense perdre calada.
El
vaixell-correu acabava d'atracar. Tot i açò el port, la mar,
estaven en calma. Ni tan sols les gavines havien pres es vol. Em vaig
aturar per a mirar, per a respirar aquella serenor. Per captar el
moment... Pel cap rondinaven flaixos sense control, lliures. Tenia
però, la sensació de guerra interna de pensaments...
De
fet, n'hi havia que destacaven sobre altres. Per una part pensava que
era el dia de commemoració de l'aniversari de la República, al qual
intentava donar-li un sentit personal que no acabava de trobar. També
pensava amb la professó del Divendres Sant, del vespre anterior.
Acte on es commemora la mort de Jesucrist, fa més de dos mil anys,
fet clau per una religió, per una fé..., amb els passos portats per
caraputxes, amb els acords de música sacra, amb els tambors amb el
seu so profund marcant un pas de tristor, amb els silencis... Però
també pensava amb les morts que hi ha quasi cada dia en aquest mar
nostre, de persones que fugen del terror, de la guerra, de la fam...,
a les que abandonam a la seva sort, si no hi afegim entrebancs. Quin
Déu, si n'hi ha cap, pot acceptar-ho...?
També
pensava que, el sol, s'enfotia de tots els meus pensaments, ell
seguia fent el seu camí sense opinar.
L'observava
mentre anava agafant alçada. Mentre la seva claror omplia el port.
Aquell dia hi havia serenor i vaig voler deixar per escrit les meves
sensacions però, les lletres, quedaren sense acabar.
Avui,
perquè encara record les sensacions d'aquell dia com si fos avui,
les he acabat. Demà, qui sap que passarà, quines sensacions tindre
però, ell, el sol, tornarà a sortir...
