laberint

Ja sé que fa dies que no escric.
I no és que no vulgui dir, és que no em venen les paraules.
És com si estès perdut i no trobés el camí de retorn.
És com si no trobés com salvar les barreres.
És com si aquest laberint no tingués sortida.
És..

Majestuasitat

De vegades no hi ha paraules per definir el que em passa pel cap.

Per definir el que sent en certs moments de la vida.

El perquè et disposes a dormir manco per a veure un fenomen que passa a diari.

Però quan hi som, no em puc de deixar parat davant la majestuositat del moment.

Pareix que després un és disposat a viure el nou dia amb forces renovades.

I, sobretot, em dona forces per esperar el moment de trobar el que el destí em tengui preparat.

Tardor

Ja hem entrat dins la tardor. Han vingut les primeres tamborinades. El sol és, fins i tot, agradable.

Ara comença una època bona pels cercadors. Comencen els bolets!

En els darrers anys he intentat conèixer i provar noves especies.

Amb només els esclatassangs el paneret tornava a casa mol buit!

A poc a poc he anant afegint altres sabors. Açò sí, només aquelles especies que son identificables per un aficionat.

Enguany ja he ensaborit el xampinyó i un Suillus, el vulgar pixacà.

Aquesta setmana he volgut provar la cogoma. No l'havia menjat mai tot i que és bastant comú als nostres boscs. L'experiència ha estat positiva, per tan, des d'ara, en serè un depredador d'aquesta espècie!

Aquesta Russula, de color blanc és bastant inconfundible (fotos de baix). Però només s'han de menjar el exemplars joves.

La russula amb capell vermellós (foto de d'enmig) no és comestible.

Tenc curiositat per aprendre'n més sobre els bolets. Si algú també en te, quedem i compartim coneixements, cercades i sobre tot..

menjades.

Mirada

Dolça n'és ma mirada
quan ton somriure n'és
present
La paraula muda, així
expressa
amb els ulls, mos sentiments

Restaré, absort, inert,
com pedra viva, mirant
aquest, el teu, el meu
infinit present

Marès

No sé quantes hores he emprat ni quantes més en dedicaré.

Sé que pos més ganes que coneixements però, de moment, ja em va bé saber, que faig el que faig. Que surt el que surt.

No tenc guia definida, ni cap compromís concret.


Mir la pedra, la torn mirar, faig la primera marca, la segona, ho deix per un altre moment.

Agaf la pedra, li don la volta i.. a la segona o a la tercera o a la... fins que ve la idea i ja està.

El problema prest serà a casa.

Ara una cara.

Ara una ma.

Ara una cursilada...

A poc a poc no em quedaran racons per omplir.

Animes

La lluna es retira.
El nou dia es dona pas.
Les ànimes, encara dormides,
no tardaran en despertar.
És a punt d'esclatar la festa.
Els vigies resten inerts,
ocellant el que passa baix els seus cossos de pedra.
I jo, esper el que en aquest dia, em depari el destí.

Espès

Desconec el perquè de vegades no tenc paraules.

Desconec per què no puc expressar el que voldria de manera fluida com altres vegades sí puc fer.

En aquest moments pens que, més que fugir de les tempestes, el que hauria de fer és simplement deixar que em caigui la ruixada per veure, si aquesta, s'emporta la boira de les idees i neteja l'esperit.

Potser després sí podré viatjar per les tranquil·les aigües del pensament com un cavallet de la mar ho fa per l'oceà.