dimarts, 29 d’octubre del 2013

Contes de terror

Els quatre membres del jurat estaven asseguts davant una taula rodona de reunions amb els treballs presentats pel seu dictamen.

Del munt de propostes, cadascun, n'havia d'elegir deu que passarien al segon nivell de selecció.

Al terra ja hi havia un caramull de papers estripats, els relats que cadascun dels membres del jurat anaven descartant. No tenien un ordre estipulat. Fins que no els haguessin llegit tots, no podrien unificar els seleccionats. D'aquests només es salvarien els coincidents per anar acabant amb els quinze que conformarien la publicació i dels quals un en seria el guardonat.

Anaven molt a poc a poc per llegir, com si estassin més pendent del que passava al seu costat que del que hi havia escrit.

Es miraven de reüll. Ningú no gosava dir res. Tampoc volien que cap dels altres s'ha n'adonés de que s'observaven però sí, s'observaven.

El darrer any havia estat força especial a la comarca per la seva sinistralitat.

De fet, el cap de la policia havia declarat que els fets no tenien parangó. Crims tan diferents, a cada qual més cruel. Recordà el que possiblement havia estat el més greu, l'assassinat de cinc dones joves embarassades de cinc mesos a les que havien practicat un avort en viu amb pràctiques caníbals amb els fetus que havien deixat la societat en un estadi de por, d'inseguretat, de... No tenien ni idea de per on partir en la investigació. Semblava impossible però era així.

També havien ocorregut fets que, tot i no acabar en crim, havien causat pànic, molt de pànic. Amenaces de bomba a centres comercials. Incendis provocats a llocs molt determinats per a causar mal psicològic...

Tots ells tenien la por als ulls. Havien de desconfiar d'algú? De qui havien de desconfiar? Coneixien bé el que havia passat. Els diaris s'ha n'havien  fet ressò publicant els fets amb pels i senyals. El pànic els impedia entendre el que estaven llegint. Ningú gosava obrir boca ni dir res.   

Tornaria l'assassí  a emprar enguany els modus-operandi extret de les propostes del concurs de contes de terror?

dissabte, 19 d’octubre del 2013

Tiranya de lluna

Estava cansat, molt cansat.
El camí havia estat llarg
fins arribar on era ara,
ho sigui aumont.

Res feia sospitar
que alguna cosa podia baratar.
L'horitzó era lluny. Hi arribaria?
El far indica als vaixells
el camí que no havien de traspassar,
però, i del seu?
El ple de lluna marcava la tiranya.
L'havia de seguir?
No ho dubta.
Va fer una passa cap a ella,
sense pensar-seu.
Sense por.
Una passa cap endavant.
El penya-segat l'acolli en les seves mans.
Ara descansa, per sempre més,
al fons del mar.

dimecres, 9 d’octubre del 2013

Camins llunyans

Veuràs focs. Estranys ocells.
Paratges paradisíacs,
de platges, de muntanyes, d'oceans.
Suportaràs el sol, la pluja, el vent, 
la neu...
Nadaràs amb taurons i,
pot ser, amb cocodrils.
Observaràs com es viu al mon.
Persones treballant l'arròs.
Ciutats superpoblades.
Petites agrupacions de cases.
Caminaràs. Aniràs en tren, en autobús,
en avió.
Riquesa i pobresa entremesclada.
Veuràs el que no et pots imaginar.
No podràs deixar de mirar.

I no has de deixar de mirar
perquè, els teus ulls,
en són el meus.