diumenge, 25 d’octubre del 2009

Majestuasitat

De vegades no hi ha paraules per definir el que em passa pel cap.

Per definir el que sent en certs moments de la vida.

El perquè et disposes a dormir manco per a veure un fenomen que passa a diari.

Però quan hi som, no em puc de deixar parat davant la majestuositat del moment.

Pareix que després un és disposat a viure el nou dia amb forces renovades.




I, sobretot, em dona forces per esperar el moment de trobar el que el destí em tengui preparat.








diumenge, 18 d’octubre del 2009

Tardor

Ja hem entrat dins la tardor. Han vingut les primeres tamborinades. El sol és, fins i tot, agradable.

Ara comença una època bona pels cercadors. Comencen els bolets!

En els darrers anys he intentat conèixer i provar noves especies.

Amb només els esclatassangs el paneret tornava a casa mol buit!

A poc a poc he anant afegint altres sabors. Açò sí, només aquelles especies que son identificables per un aficionat.

Enguany ja he ensaborit el xampinyó i un Suillus, el vulgar pixacà.

Aquesta setmana he volgut provar la cogoma. No l'havia menjat mai tot i que és bastant comú als nostres boscs. L'experiència ha estat positiva, per tan, des d'ara, en serè un depredador d'aquesta espècie!

Aquesta Russula, de color blanc és bastant inconfundible (fotos de baix). Però només s'han de menjar el exemplars joves.

La russula amb capell vermellós (foto de d'enmig) no és comestible.

Tenc curiositat per aprendre'n més sobre els bolets. Si algú també en te, quedem i compartim coneixements, cercades i sobre tot..

menjades.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Mirada


Dolça n'és ma mirada
quan ton somriure n'és
present.
La paraula muda, així
expressa,
amb els ulls, mos sentiments.

Restaré absort, inert,
com pedra viva, mirant
aquest, el teu, el meu
infinit present

divendres, 2 d’octubre del 2009

Marès





No sé quantes hores he emprat ni quantes més en dedicaré.

Sé que pos més ganes que coneixements però, de moment, ja em va bé saber, que faig el que faig. Que surt el que surt.

No tenc
guia definida, ni cap compromís concret.


Mir la pedra, la torn mirar, faig la primer
a marca, la segona, ho deix per un altre moment.

Agaf la pedra, li don la volta i.. a la segona o a la tercera o a la... fins que ve la idea i ja està.

El problema prest serà a casa.

Ara una cara.

Ara una ma.

Ara una cursilada...

A poc a poc no em quedaran racons per omplir.