dimecres, 28 de febrer del 2018

Febrer


Febrer


Febrer és a acabar. Ha passat com sempre, ràpid, fred, plujos..., amb algun dia d’aquells que s’anomena d’en Ramis, el que suava pel gener...

Un mes més. Un mes de fulles en blanc, un mes buid de paraules, sec d’imaginació, un mes de quí res del que ha passat m’ha motivat per asseure’m davant l’ordinador i teclejar les lletres, una darrera l’altra, amb una seqüència determinada, per deixar escrit allò que no s’ha d’oblidar...

No he sentit aquesta necessitat. I si ho mir bé, hi ha hagut prou coses que podrien quedar per a la història. De fet i quedaran, tot i que no serà en aquesta pàgina.

Ha estat un més tan complet com ho podria ser qualsevol altra. Amb trobades familiars com feia temps no succeïa. De trobades amb els amics, simplement per a trobar-nos, perquè ho som. D’alegries per als nou-vinguts. D’acomiadaments per aquells, que pels motius que siguin, posaran aigua -en tost de terra- pel mig. De discussions per a resoldre el futur. De fotografiar, mentre la càmera fotogràfica ha aguantat, tot el que es posava al davant i deixar arxivat aquell moment finit.

Sí, el febrer, encara que curt, ha estat prou llarg de possibilitats i, així i tot, res m’hi ha despert la inquietud. No en passaré ànsia. Ja vindrà si ha de venir.

Sempre en quedarà el record amb alguna imatge i, a jo, el de la darrera besada.