Sense importar el perquè, la fredor del matí s'emportava tots els entrebancs inicials, la magestuositat natural d'un espai qualsevol es va tornar màgic per moments i entre penyes i alzines, fuaca i falgueres, un estrany escarrufament va recorre el meu cos ... El paradis és immens, i és aquí mateix, obre el ulls, contempla i canta a la vida perquè el que vius ara no tornarà!!
1 comentari:
No sé perquè ha costat tan el publicar el primer quan, i de fet, les paraules, una rera l'altra, com si només existisin per aquest, diuen les coses d'una manera que, a jo, ja m'agradaria saber-ho fer.
Publica un comentari a l'entrada