dimarts, 16 de juny del 2009

Tiranya... de sol!

Tot el vespre de nit seca
esperant, a la vorera de la mar,
que la lluna m'indiqués el camí.
Però, aquesta, no va aparèixer.
De festa, em diuen uns.
Funcionaria, d'altres.

Comença a clarejar
quan, una bolla de foc,
el marcà.
Ah, el camí, el m
eu camí.



Dissortadament s'esvaeix
no n'és permanent.
En un instant torn a ser
davant un oce
à de dubtes.


Arribà el moment de decidir,
de fer alguna a
cció...
i vaig cridar.



Auxili!!

Però, n'Auxili no vingué.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

N'Auxili deu ser sorda, en aquesta hora des mati et sent qualsevol crit.
Estic bocabadada en sa teva faceta de poeta.
Et dire com diuen en es programes de sa tele," VAS PER BON CAMI, SEGUEIX AIXI".
una besada.
Sol

Ana López ha dit...

Molt polida, jo opin com na Sol, segueix així, i t'hauràs de dedicar a ses poesies...
Gràcies.

Marga ha dit...

Hola, hola... tant aquesta poesia com la posterior, m'encanten. Són plenes de vida. En aquests dies, tant plens de calor i llum, animen a seguir. Continua escrivint: ens alegra la vida.

Pau Bufoga ha dit...

No he respost als comentaris perquè ..

Bocabadat..
poesia..
vida..
..
son massa paraules per jo.

Jo crec que si les juntasiu, vosaltres si en serieu poetes.