Rescat per Sant Joan

Ai Sant Joan, ai Sant Joan. Quantes lletres has fet emprar i encara no s'ha dit tot. Si fos així, els  diversos medis de comunicació que ho fan no podrien treure, cada any, un especial on xerren i re-xerren de qualsevol dels aspectes de la festa, de la seva història, de les opinions, del futur.
Ja fa un parell d'anys que vaig llegir amb molta atenció unes declaracions a un diari insular en que es deia que sobre Sant Joan es podia escriu molt i de tot. I ho vaig llegir amb molta atenció no perquè el que és digues fos molt important o inèdit o per qualsevol motiu d'aquests, no. Ho vaig fer perquè les declaracions eren meves. Jo m'ho crec que, amb Sant Joan de rerefons, hi ha infinitats d'històries que amb més o manco manya, en més encert, amb més ressò... es poden escriure i què, sigui quin sigui el contingut, a algú li pot venir de gust llegir-ho. Avui, les noves tecnologies es sumen a les tradicionals per oferir als possibles lectors noves possibilitats. Ara es poden trobar les lletres de maneres diverses i així, una noticia, una ressenya, un historieta, una novel·la, un peu de foto... és accessible per a molta gent tan des del punt del lector com des del punt de vista del creador. 
Sí, es cert, també en quedaran moltes, de possibles històries, que  mai veuran la llum. I és per açò, perquè pot ser a algú l'interessi, que no voldria quedés dins un calaix aquesta història quasi real en un cent per cent de les festes de Sant Joan de Ciutadella de 2010.
Tot va començar a es Born el dissabte de Sant Joan. Els músics estaven preparats per al gran moment. La gernació de gent esperava impacient. Les indumentàries com  ja és habitual era d'allò més variat. Samarretes vermelles amb la creu de Malta. Samarretes vermelles amb un cavall. Samarretes amb qualsevol motiu santjoaner... Bé, també n'hi havia algun de perdut amb americana i corbata que frisava per travessar el bullici i no fer tard fos on fos aquí on anés. Ja era l'hora. Sí, tot i que diuen que per Sant Joan no hi ha horaris, l'entrada del caixer senyor i la capellana a la plaça del Born és a les sis d'hora baixa. Ni un minut més ni un de manco. 
Quan el fabioler va entrar a la plaça l'esvalot que es va aixecar va retronar per mitja illa. Tot seguit entrà la bandera i darrera d'ells, tota la comitiva. Era l'inici del primer gran enfrontament cavalls i genets contra tot el demés. Molta gent, cavalls, empentes, bots, corregudes, ginets... Tot a l'hora. En aquestes circumstàncies no és d'estranyar que de tan en tan passin coses com les que van passar. 
El cavall botà i després, amb les potes del darrera, mentre feia una mitja volta, garnà la zona. La gent es decantà però no tothom fou tan rapit com calia. Una home ha caigut al terra. Hi ha crits d'auxili mentre quatre persones la treuen del barrull com poden. Queda estirada a terra. No es borina. Hi ha nirvis. Ni els membres de seguretat, ni els de Protecció Civil ni els de la Creu Roja donen senyals de vida. No s'han adonat. Demanen que s'avisi per telèfon. Els cavalls segueixen impassibles entrant dins la plaça. Es crida al 061. Segueix la confusió. Arriben els serveix mèdics amb una llitera i els voluntaris amb els seus xiulets per fer espai. Se l'emporten.
No. La història no acaba aquí ni és aquesta. 

Poc temps després quatre municipals estan fent guàrdia sota una farola, en aquell moment apagada. No es mouen. El caixer senyor entra a la plaça sense estar acompanyat per la capellana. La música sona i l'esclat de l'esvalot ara és molt més gran. Son les devuit hores en punt.

El caragol des Born segueix impassible als esdeveniments. Algun municipal és substituït per membres de Protecció Civil. Segueixen resguardant-se baix la farola que, impassible, aguanta tot -pareix- el que passa pel seu davall. 

Els cavalls es retiren. La música s'acaba i, a poc a poc, la gent que hi ha a la plaça es dilueix cap a altres racons. La vigilància de la farola es manté. Arriba un cotxe dels bombers. Alguna cosa està passant que la gent no ha vist. Miren la farola. Es donen les primeres ordres i passen una corda per la farola. Estudien la situació. Intenten descargolar els perns però aquests es resisteixen. Els bombers porten els cascs posats. S'acordona la zona. Una altra corda. Tots a una. Ueppp. Ueppp. Ja està.

Mentes passa tot açò, un testimoni ens explica el que havia passat. Resulta que de l'espolsada d'un cavall, una persona havia estat llança de cap contra la farola. No sabien si el ferit havia quedat o no inconscient per l'impacte però, sí que la farola havia sofert un moviment sospitós i possiblement perillós per a la seguretat dels vianants.

Ara enteníem del tot el que passava i podem afirmar que el rescat, de la farola, com l'operació de la dona d'en Xec de s'Ullastrar, va ser un èxit. Per cert. Poc temps després la persona causant del captiveri de la farola, podia seguir la festa pel seu propi peu.