El litoral de Menorca n'és ple de fabulosos paisatges marins.
Roquissars, platges i macars, penyals, ocells i peixos, postes i sortides de sol...
Jo en som un observador de tots ells.
No tenc una preferència concreta. Tots m'agraden.
Així, quan surt a passejar, a caminar, a nedar... mir tot el que m'envolta.
Observ.
Observ aquella flor petita que quasi no es veu.
Observ la saupa com menja.
El pop que s'amaga a la casera.
El borinot com xucla el nèctar de les flors...
Senzillament en som un observador de tot.
Fa poc, a Binigaus, vaig observar com una escopinya obria les seves valves i mostrava el seu interior.
─Una perla rosada─ me vaig dir.
M'hagués agradat atracar-m'hi, observar-la de més prop.
Acariciar-la.
Però vaig tenir por. Sí, sí, por.
I mentre ho rumiava, les valves es van tornar a tancar.
Tot va ser tan ràpid com veure passar una llàgrima de Sant Llorenç!
Seguí el meu camí però no podia deixar de pensar-hi.
La imatge m'havia quedat gravada a la ment!
Que podia haver succeït?
No ho sé però, pot ser, una reacció no molt bona.
No només la d'ella sinó també, la del “maromo” ros, gros i fornit que hi havia al seu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada