dimecres, 9 d’octubre del 2013

Camins llunyans

Veuràs focs. Estranys ocells.
Paratges paradisíacs,
de platges, de muntanyes, d'oceans.
Suportaràs el sol, la pluja, el vent, 
la neu...
Nadaràs amb taurons i,
pot ser, amb cocodrils.
Observaràs com es viu al mon.
Persones treballant l'arròs.
Ciutats superpoblades.
Petites agrupacions de cases.
Caminaràs. Aniràs en tren, en autobús,
en avió.
Riquesa i pobresa entremesclada.
Veuràs el que no et pots imaginar.
No podràs deixar de mirar.

I no has de deixar de mirar
perquè, els teus ulls,
en són el meus.

1 comentari:

Ana López ha dit...

Polit polit....

Gràcies per escriure sempre tan BÉ!!!

Salut!!