Ànima

Una vegada més som aquí. Amb tu. 

Aquesta vegada, però, n'és diferent.

En som a dintre teu, a dalt de la torre.

Escodriny l'horitzó a la recerca

d'ànimes perdudes.

Quedaré de dia i de nit!

Sé, perquè et conec,

que em permetràs aquestes confiances...

De dia cercaré amb la llum del sol.

El vespre, de fosc, 

ho faré amb la teva llum i... la lluna.

Vull trobar aquella ànima 

que un dia es va perdre i què,

mai més, tornà.

Pens que m'entens i sé

que puc confiar amb tu.

Pot ser s'ha perdut per sempre.

Però, avui en som aquí

per cridar-la, 

per dir-li que som al lloc...

Confonc els records,

els que es corresponen aquí 

amb els d'allà.

La realitat amb els somnis.

L'ànima amb el cos...

I, mentre faix la recerca,

vull agrair-te la teva complicitat.

Quantes vegades he vingut

sempre hi has estat!

Vigilant,

guiant el camí a qui ho ha sabut veure,

als de la mar i als de terra.

Què faria sense tu...

far de Favaritx...?

Not una presència però no veig res.

Not un alè que s'allunyà com si fugis de jo.

Entreveig alguna cosa 

entre les boires de la nit,

Potser, un vestit blanc colpejat pel vent?

Potser un somriure amagat...

Potser una llàgrima travessada per la llum...

Potser...

Escolt un llament!

Potser el llament d'una ànima

que no vol tornar?.

De l'ànima perduda que cerc?

De la meva ànima...?