Mirall
No ho tenia clar.
Mirava al davant i veia uns ulls brillants.
Tristos. Plorosos.
Com me'ls notava a jo.
Uns ulls penetrants.
Que expressaven el que sentien.
Que ho deien a crits.
Que estimaven.
Una llàgrima sorgí del no res
i llenegà cara avall,
com jo la notava.
Els llavis marcaven un somriure
d'aquells de per a no plorar.
Com jo.
No ho tenia clar.
Era una imatge tan igual al que jo sentia
que no podia ser un mirall.
O sí?...
1 comentari:
una mica tard per contestar si es un mirall o no, ja deu estar entelat inclos,ho dic perque prest ja sortira es proxim comentari, he fet una mica tard.
Anem a analitzar una mica pero, jo quasi be diría que es as teu mirall personal, on et veus reflectit tu , animicament i/o fisicament, es um mirall personal e intransferible, um mirall de sentiments.
una besada
Publica un comentari a l'entrada