Simplement...
Absort, mir el paisatge que m'envolta.
Me n'adon del pas del temps.
Dels canvis de colors.
Record el que era verd
i ara és groc
Un pont de bestiar,
una casa,
un camp segat...
I mir com s'ajunten els temps.
De com conviuen la història i el present.
En equilibri. S'entenen.
I jo així ho entenc i em conforta.
I seguesc mirant.
i per aquest, i per qualsevol altre motiu,
em surt el menorquinisme
des de l'interior.
Així de simple és...
la meva Menorca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada