T'he trobat a faltar. Molt!
Temps sense saber res de tu, tant...
Però, immòbil, com una pedra sembrada,
no he sortit al teu encontre.
Ha passat el temps. Massa.!
Ara, la pedra és desarrelada i,
com una llavor,
he partit camí endavant,
amb rumb incert,
per a trobar-te. Per compartir,
si vols, el que ens quedi
que, just per un segon,
ja ho valdrà.
1 comentari:
uiii, a vegades voldria contestar alguna cosa, però es que tot es tan abstracte que no se molt bé que dir, encara que jo també podria escriure qualsevol frase, també abstracte, i valdria, no?
Una de no abstracte: UNA MENTIRA EN DOS PALABRAS : NO PUEDO
(JOAQUIN SABINA)
una besada.
Publica un comentari a l'entrada