dijous, 3 de juliol del 2014

Batalles santjoaneres

El repte havia estat llençat, ja no hi havia volta enrere.
Només els petits detalls de com es dirimiria l'enfrontament, de qui en seria el jutge supervisor i poca cosa més, feia falta per començar. S'havia cercat un lloc arredossat entre dels carrers de la ciutat antiga, enfora d'estranys.
Hi havia fortes pressions. El dia, un 24 de juny. Els contrincants, un de cada pol de l'illa. Un mascle contra una femella... Tot  tenia massa significats.
No hi havia por. Ambdós estaven convençuts de les seves possibilitats. Cap del dos en tenia cap dubte de la seva victòria.
Eren un al davant l'altre. Es miraven fixament. Ningú no reculava. La situació s'estava posant molt tensa. Els ulls els començaven a brillar, s'agafaren de les mans... El desenllaç era imminent quan un crit de l'arbitre ho deixa tot enlaire...
─Prou. Empat. Ha estat un empat. Ningú no ha guanyat la guerra de mirades- Va decretar.
Els dos contrincants van fer una bufada de descans, somrieren i s'abraçaren.
Els ulls, les seves mirades, seguien sent de les més polides de Sant Joan.