Res
Res de res. Sembla impossible però és així. Estic
eixut. Eixut de paraules, de lletres. De ganes d’escriure. I el que és pitjor
és que ho voldria fer però no, no puc. M’assec davant l’ordinador i, tot i
tenir diversos esborranys boni acabats,
no tenc forces per a posar-m’hi. Sempre hi ha alguna altra cosa a la qual don prioritat.
I és que tampoc don
abast per aclarir les altres coses a les quals don prioritat. Aclarir les fotos, posar data i lloc, intentant
classificar les que són d’animalons, les de botànica, posar nom a les que són
d’elements patrimonials... Compartir les que poden ser compartides, ja sigui
perquè la foto ho val, ja sigui per a demanar ajuda per a la classificació...
Rescatar l’antiga informació sobre espeleologia
que romania oblidada i que, ara, ajuda a documentar l’inventari espeleològic de
Menorca, inventari que no és acabador!
Recuperar les antigues diapositives, font
documental de l’activitat feta durant un grapat d’anys per les tanques i platges de Menorca, documentant tot el que
passava per davant. Algunes d’aquestes diapositives en són, tot i ser
relativament recents -entre 20 i 35 anys- un document gràfic del que era Menorca i ja no és. De com érem
nosaltres i ja no som!..
I no se m’acudeix que fer... Perquè el
plantejament ja era de mínims. Un escrit mensual al blog. Sense importar ni el tema ni la grandària
però...
Una de les poques coses que se m’acudeix és fer
manco fotos i, per tant, no tenir tanta feina de classificació però..., és tan
fàcil i enriquidor gaudir de les imatges que no puc fer de manco.
Podria només penjar fotos amb un petit comentari del que és però, les poques vegades que ho he
fet, no he quedat convençut del resultat.
Clar, abans no feia diàriament la salutació del
Bon dia, una salutació amb una fotografia enviada a una sèrie de persones a
través d’un grup de difusió del WhatsApp que, d’alguna manera, ja em serveix
per expressar alguna sensació, sentiment, ironia, ..., però que no és el
mateix. No, no és el mateix. Ni pel contingut del missatge, ni per la intenció,
ni per l’extensió d’aquest. La foto pot ser sí, algun dels dies, pugui
expressar el mateix.
I aquí em
trop. S’acaba el més i he de complir amb jo. I ho vull fer, almanco, fins a la
nova primavera. Després... Després ja
veure...
Així què, aquest mes, us haureu de conformar amb
un parell d’imatges i, el mes que ve, Déu o qui sigui, sí és, dirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada