dijous, 10 de març del 2016

Cigonyicida





A les històries el hi podem donar la llargària en el temps que ens interessa. Quan volem podem fer que tot sigui de ja o, si volem, ho podem allargar tan com vulguem. Aquest cas n'és un exemple...

Era un dia de desembre quan, anant a veure unes coves, vam trobar-nos amb un exemplar jove de cigonya. Estava sola passejant per una tanca conreada, suposadament a la recerca de menjar. Ens adonarem que estava anellada i intentarem fer alguna foto, tan de l'exemplar com de l'anella, voliem per una banda ampliar la col·lecció fotogràfica d'ocells i, per l'altre, passar-la als companys ornitòlegs ja que, de les dades de l'anella, en treuen valuosa informació del moviment migratori dels ocells. De les dades d'aquesta podem dir que va néixer a la localitat sueca de Kristianstad i que fou anellada al niu el 16 de juny de 2015. Només havia recorregut una distancia de quasi bé 2000 km!.

Dilluns, per raons laborals, vaig ser per la zona de Ciutadella. Una visita a una cova, una més, per a fer algunes comprovacions. La veritat és que ja hi havia anat el divendres però, en aquest cas, no sabia amb que em trobaria i, la veritat, en trobar-m'hi, vaig tenir clar que no era de fer-ho un de tot sol. Per açò hi tornà aquest dilluns.

Una cova amb un accés força estret obert fa relativament poc. Amb fang. Amb un caramull d'estalactites primes... 

Bé, al que anàvem. Se'ns feia tard. Havíem de tornar a Maó si volia acabar a hora. No és que frissés més però intentava no perdre el temps. Havíem baixat la Costa Nova i enfilàvem el Pla Verd quan de sobte, sense avisar, sense posar cap intermitent, sortida del no res, ens vam trobar amb un ocellot al davant i... no hi vaig ser a temps. El cop encara ressona a les meves orelles. Vam aturar el cotxe. Sabíem el que era, qui era. Mirarem la voravia i el costat per a intentar pal·liar el possible mal però no trobarem res. Al cap d'una estona vam veure la cigonya que pasturava dues tanques més avall. Pareixia sencera, que caminava amb normalitat i, a més, fins allà hi havia anat volant. Quin ensurt. M'hagués dolgut molt ser un cigonyicida.

(les fotos només són per deixar constància que, de vegades, en algun escrit, hi ha alguna cosa real)