Sa coveta perduda
Aquesta
història, és una manera de dir-ho, va començar el 2009; concretament el dia
tres de novembre, un dimarts.
Bé, fos
pel que fos, feia una caminada per es Pas
de s’Illa, des de la punta de Fra Bernat cap a ponent. No record cercar res en
especial. Hi ha una petita necròpolis, restes del que va ser el cordó de
vigilància de quan l’illa dels Coloms va esdevenir llatzeret, alguna resta
d’estructures militars d’aquestes que trobes voltant l’illa i, crec, que res
més.
Com
sempre, vaig fent alguna foto què, després, intent arxivar amb la seva
referència concreta, ja sigui un element de patrimoni històric, una flor, un
animaló, un paisatge o el que sigui. Va ser al moment que intentava classificar
les fotos que em vaig adonar que una d’elles, la d’un petit hipogeu, era nou,
no el tenia fitxat a aquest! Bé, ja hi tornaria per a situar-lo en coordenades
i fer més fotografies, ja que només en tenia una.
Bé,
fos pel que fos, no hi havia tornat.
Fa
un temps, no gaire, en netejar informació per a l’inventari espeleològic de
Menorca, ens vam trobar amb la referència d’aquest hipogeu però sense dades.
I
ara...?
Ja no
recordava res! Però res de res. Havia de tornar a la zona a cercar-lo i
documentar, amb coordenades i fotografies i, millor, amb planimetria, però,
primer, s’havia de localitzar. Tenc unes bones referències. Compt amb les
fotografies anterior i posterior.
La
fotografia anterior és feta des de davant d’una petita cova natural però que
sembla té parts modificades per l’home, molt possiblement en temps antics i que,
avui, s’empra per a posar-hi trastos. D’una foto a l’altra, hi ha un temps
màxim d’un minut.
La
fotografia posterior és feta cap el pati de la cova ocupada, just al costat de
la coveta dels trastos. Per tant, indica una ruta circular. D’aquesta foto a
l’anterior hi ha un màxim de dos minuts. O sigui, que en un marge d’un màxim de
tres minuts, el 2009, vaig fer les tres fotos i que la d’enmig és la coveta
perduda. Fa poc, un company de fatigues espeleològiques va ser per la zona i va
fer capot.
Per
la meva part també hi he tornat. Més concretament hi he estat aquesta setmana
i, també vaig fer capot. Vaig rodar i
rodar per dalt, per baix, a ponent, a llevant i..., res. No hi va haver manera
de trobar-la.
Sembla
que hauria de ser fàcil però...
Hi
tornaré, ves quin remei! Potser una mata l’estigui tapant, potser no llegeix bé
la informació, potser hi ha alguna cosa errada... El que sí que és clar és que
aquest hipogeu existeix. Ara queda localitzar-lo.
Ja
sabeu, si el coneixeu, no dubteu en passar la informació.
