dissabte, 29 de gener del 2011

Avorrit

Què? A que esperes?
Que no trobes que ja està bé?
Sí, sí, és a tu que t'ho dic. Que no ho entens?
O és que no ho vols entendre?
Sí, no posis aquesta cara mentre em llegeixes.
Saps que és a tu que t'ho dic.
I ja fa molt de temps, no trobes?
No sé quant més podré esperar.
Saps quant de llarg és el temps quan un espera?
I sí a més no saps quina en serà la resposta ja no et dic.
Si m'has de dir no, no pateixes, ara tampoc et tenc.
Sé que no és el mateix. Ara hi ha una possibilitat però,
també, un cost. Necessit de la teva decisió.
No podré esperar gaire més.
Ja t'he dit el que et podia dir.
Ja t'he demanat el que et volia demanar.
Només em falta la teva resposta.
Ara estic neguitós. 
Ara  tenc totes les sensacions a flor de pell.
Ara per ara...Per favor no tardis
Ara per ara, d'esperar, estic...
avorrit.
I, ara per ara, no vull morir d'avorriment.

diumenge, 23 de gener del 2011

Perdut

La nit clara, sense núvols. Assegut damunt una pedra admirava la lluna plena.  L'esfera presentava una lluentor increïble, ho il·luminava tot. Tot, manco jo. 


Jo estava un poc apagat. Animicament perdut.
Havia de ser tan polit! 


Feia dies que havíem quedat. Ho tenia tot previst i preparat. 


Ens trobaríem per a veure com la lluna sortia des del fons del mar d'on s'aniria aixecant, a poc poc,  mostrant-nos la tiranya per a fer-nos de guia. Després Favàritx o algun jaciment arqueològic ens donaria motiu per a continuar el reportatge fotogràfic.


Duries un vestit blanc on el llum s'hi reflectiria com en un mirall. 
Els cabells amollats es balancejarien al ritme de les passes, com el vestit. Unes quantes espelmes i alguna barra d'encens ho arrodoniria. Primer unes fotos generals. Uns contrallums. Unes fotos més sensuals. Una màniga caiguda. Una a l'estil de Marilyn Monroe. Una amb el vestit un poc descordat i un somriure maliciós. La ma a la cara per col·locar els cabells. Una carícia. Una besada. Un escarrufament...


La pedra és freda. El vespre també. No has vingut.


El mes que ve hi haurà una altra lluna plena. 
Potser tornarem a quedar. Potser podries dur un vestit blanc o de seda, vermell. Els cabells amollats. Potser...

dissabte, 15 de gener del 2011

Cares



 No sé quantes cares presenta la vida
Sí sé, quina en serà la darrera
No sé, 
si la vida gira cap a un costat o l'altre
Sí sé 
on som jo
No sé, 
si cada imatge és passat o futur
Cada dia però,
sigui el que sigui, 
tot és més prop

dimarts, 11 de gener del 2011

Descobrir

Descobrir, que?
Que és el que vull descobrir?
On és el meu camí?
Cap a on va?
De fet, ho vull descobrir?
Sí mir el que m'envolta
res va cap allà mateix.
Res és permanent
i tot, tot, es repeteix.
El far podria ser un bon guia
però, s'apaga.
La gavina? 
El seu vol és màgic, si l'observ com humà
però, i ella, que en pensa?
L'avió? Impersonal, predeterminat.
El vaixell? Aquest sí que te el camí
obert!
Quin camí és el meu?
Potser simplement, aquest?
Tan simple com tenir-ho tot
quan surt el sol.?




dimecres, 5 de gener del 2011

A – M = 05 – 01 · (50)

Que el fum de la pau
sigui l'única boira
en el camí de la vida.


Que el so metàl·lic
t'acompanyi 
en el teu viatge.


Que la pols
et servesqui de guia
fins que ens retrobem
allà on les estrelles
dormen per sempre.