Macs

M’agrada seure a la vorera de la mar.

I tot i que puc, no ho faig ni sovint, ni les vegades que voldria. Deu ser la vessa o la comoditat.
Quan ho faig, m’agrada deixar lliure la imaginació, el pensament.

M’agrada mirar el cel, els núvols, els reflexes de la llum sobre la làmina d’aigua, les bellumes.. i, sí és calma, el fons marí.Sí hi ha maregassa, mir les ones i escolt el soroll de l’embat de l’aigua a la línea de costa.Soroll dels macs que rodolen per amunt i per avall sense saber on s’aturaran i amb que compartiran l’espai.

I el pensament vola lliure, sense barreres.
De vegades el viatge és curt i, de vegades, llarg.
De vegades agradable. De vegades...

Els somnis i realitats mesclats en un mateix instant.

M’agrada seure a la vorera de la mar.

Vols venir?

Esbrinar

Que difícil és esbrinar el que és principi o fi.

Que difícil decidir sí és l'observació d'una posta de sol o el naixement d'un nou dia.

El principi i el final sempre van units, cadascun és la continuació de l'altre.

I la vida és açò. Una seqüència permanent d'ambdós.
Sí et deixideixes a triar, sàpigues que només començarà i acabarà la possibilitat d'endivinar-ho a la primera.

Escriure

M'han recomenat que escrigui.
I ho han fet sense gaire bé coneixer-me.
Per tan ho han fet sense saber com ho faig.
Només contestant un desig meu, el de saber escriure.
El de saber expressar el que sent, el que pens.
I açò, saber-se explicar és difícil. Per açò m'han fet la recomanació.
Escriure i llegir la millor escola.
Serà veritat?


* - - - - - * - - - - - * - - - - -* - - - - - * - - - - - *


Avui he somniat molt.
I he somniat que escrivia.
Tenia clar el que et volia dir.
El que sentia.
Tu no hi eres.
He pensat en telefonar-te,
però no ho he fet.
Estava massa endormiscat
i podria equivocar les paraules.

Ara ja estic despert.
Ara no record el que he somniat.
Sé que no vull dir només que t'estim.
Vull que sàpigues també,
el com i el perquè.
Ara, però, he d'esperar el proper somni.

Nadal 08 vdb

Somniava,
era sol
en un camí
tancat de paret seca.

Una planta enfiladissa les cobria.

N'estava plena de flors.

N'hi havia de groguenques i,

també de rosades.

Vaig aturar-me per contemplar-les

Eren boniques però

semblaven empegueïdes, mirant cap baix,

però boniques.

Vaig despertar i pensar.

Pensà en alguns coneguts

de com som

de que son

i entre somni i despert

recordà Vidalba

i pensà que allà

tots som polits

tal qual som

glosat

No podia imaginar que la proposta de Miguel Ametller, de fer un glosat pels joves de Vidalba, sortís com va sortir. Els sentiments que es van expressar per boca dels participants, tots del col·lectiu Soca de Mots, ens van deixar, en més d'una ocasió, amb les llàgrimes al ulls.
Em va sorprendre, i molt, com els joves escoltaven els versos, i com reaccionaven amb la broma, amb el desitg, amb la resposta, que en les cançons improvisades es narraven. Quiets. Esperant ser el proper personatge d'atenció.
No havíem previst el que podria ser i al final vam improvisar la gravació d'alguns moments amb la fotografia. Així i tot, és un plaer compartir aquests dos fragments.

No he trobat millor manera d'agraïr el que va ser improvisant uns versos a manera de glosa.

No m'hagués imaginat
viure tan gran experiència
el joves, amb paciència,
tot ho han escoltat.
Hi és que en aquest glossat
Tots eren gent de ciència!

Encara que el glosat m'agradi,
jo no som un glosador
però ha estat molt enriquidor
aquest dia del calendari
i en jo, un simple voluntari,
ha quedat viu en el meu cor.

Vidalba vol expressar
i dir-ho sense grops
que el que acaba de passar
ha de passar una, i molts més cops
No deixeu mai de glosar.
Gràcies, Soca de Mots

Jupiter, Venus i la Lluna

Sabia que amb les eines que tenc no podia aspirar a molt.

També sabia que ara hi havia una possibilitat.

Aquest ha estat el resultat.

Júpiter, Venus i, com no la Lluna.

Qui sap on ens haurà duit el camí quan torni a passar.