Moment

El mon s'il·luminava de nou.
No podia ser, era ella!
Després de tant de temps
tornàvem a coincidir.
No havia canviat.
Els ulls em brillaren quan
ella em somrigué. 
Ens atracaren.
Quan de temps feia
que no ens havíem vist.
Una abraçada forta.
Una besada a cada galta.
En un arravatament  d'eufòria
vaig besar-la al llavis. 
No em podia adonar.
Sense amollar-li les les mans
li demanà:
─A cateva, a cameva, a on?
─a on─ Va contestar ella.
I, la màgia del moment
s'apagà.

Desapareguda

Fa temps que et cerc i no et trop.
Fa temps que et deix missatges i no contestes.
He remenat, inútilment, cel i terra per a trobar-te
He demanat ajuda a tothom i ningú m'ha sabut donar raó de tu.
Podria haver-me cansat però, per a cada intent fallit,
noves forces creixen per a tornar-ho intentar.
Desconec fins on hauré d'arribar però,
per llarg que sigui el camí, passa a passa,
dia rere dia, no defalliré fins a retrobar-te.
Ja pot ploure, tronar o venir la tempesta més gran
que et puguis imaginar.
Jo seguiré cercant-te.
Sense tu, no som res.
Sense tu, la vida no te sentit.
Records del que va ser.
Records i desitjos del que hagués pogut ser.
Il·lusions del que pot venir
Tot...




No m'hagués imaginat mai que el meu interior fos tan gran o,

que l'anima, fos tan petita i esquiva.

El silenci de les imatges

Diuen que si el que s'ha de dir no és millor que el silenci millor no dir res.
Crec que a aquestes imatges ja els hi va bé el meu silenci.