dissabte, 22 de setembre del 2012

Pluja de tardor


Plou. L'estiu és a acabar.  La tardor pica a la porta, ja vol entrar.

A Maó plou. No ho feia des de molt temps enrere però, ara, ja fa dies que l'aigua no atura. La gent pensa: bo pels esclata-sangs.

Les noticies als mitjans de comunicació, tot i ser diferents, no son millors que les de ja fa molt de temps. 

Crisi econòmica. Atur. Retalls en educació, en sanitat, en serveis socials, en...

A Mallorca plou des de fa... Ningú recorda tants de dies seguits amb l'aigua persistent. 

Corrupció, anticatalanisme...

A Madrid, a Espanya, plou. Un final d'estiu passat per aigua.

La dimissió d'Aguirre. La mort de Carrillo. 

A Brussel·les plou. Plou a tot el continent. Quin inici de tardor!

El rescat. La “cosina d'en Riesgo”. Els bancs, que només volen guanyar més diners...

A Africa plou. A la Xina plou. A Estats Units plou.

Fam. Contaminació. Les caricatures de Mahoma. Atemptats. 

Plou?

Pot ser no. Pot ser no és açò. 

Pot ser són, només..

les llàgrimes dels déus pel seu fracàs amb la humanitat.

dissabte, 8 de setembre del 2012

Esvalot



La samarreta estava xopa. Xopa de la meva suor, xopa de cervesa, xopa de suor de cavall. La plaça estava a rebentar. Bulla i música. Era la darrera volta, la de les canyes amb cullereta de plata, com a record als participants. Després vindrà el “volem vi” que, de fet, el que agrada més és lluir d'haver aconseguit la bota, perquè del vi... i, desprès, la samba. Només fa uns anys però ja és tradició.

No sé com poden aguantar tant... Jo no puc més... Botar, aixecar els braços, abraçades amb els coneguts, besades a les al·lotes, arribar fins a on toca la banda, saludar als caixers, anar al bar a refrescar-se, tornar a la plaça... Sempre igual, sempre diferent.

Quin esvalot! I mira, no hi havia pensat però, així és la història. Segons la moda del moment, segons la ideologia que mana, es marca el futur. 

Ara, aquest esvalot, es diu “jaleo”.

dissabte, 1 de setembre del 2012

Figa-flor


M'agraden les figues. Si!. M'encanten i no crec equivocar-me si dic que m'agraden totes. Bé..., ja ho sé, si estan passades no. M'agraden tendretes i al punt, com quasi totes les fruites.
Abans, i d'açò ja fa un anys, n'anava a cercar per acompanyar l'oli-aigua o per fer un perol as forn o, també, figat però..., com tot, es va acabar.
No, no he deixat de menjar figues. El problema és que vaig descobrir, per casualitat, que tenc al·lèrgia a la figuera. I no sabeu bé la picor i malestar que em dona a més de fortes cremades i  bufetes. Res, que n'he de fugir com de les males dones -dels homes, en no atracar-mi, no ho necessit-.
De les figues de moro -que els àrabs en diuen de cristià-, quan és el temps, m'agrada tenir-ne de fresques dins la nevera. Son delicioses tot i que, normalment, hi ha que escopir algun que altre pinyolet. De les pues, millor no parlar-ne. 
Tornant a les figues de sempre, les paratjals, les coll de dama, les negretes... Ara m'he de conformar amb les que em donen. Bé, sí, també puc ajudar a agafar-ne aguantant l'escala però, aquesta, no pot ser davall la figuera. Només el polsim que amollen les fulles ja em basten per tenir picor. Així i tot, m'agraden tant que faig l'esforç. A més, quan aguant l'escala mir per amunt i, sí hi ha sort, i el sol no m'enlluerna,  puc observar la figa-flor de l'Olimp.