divendres, 7 de desembre del 2012

Despertar


M'ha agradat, avui, en despertar, trobar-te al meu costat.
M'ha agradat sentir el contacte del teu cos, nu, amb el meu, com si ambdós fossin una prolongació de l'un amb l'altre.
M'ha agradat observar, com si d'un guardià que vetla pel teu somni, la teva tranquil·litat reflectida a la cara, la teva respiració pausada, la pau de qui no te cap motiu per fugir.
M'ha agradat l'estranyesa de trobar-me en aquesta tessitura. 
M'ha agradat ser present en el moment en que feies aquells moviments previs a obrir el ulls, els petits estiraments abans d'iniciar el dia...
M'ha agradat veure, que després de la cara de sorpresa al trobar-me al teu costat, aquesta baratava per a transformar-se en un somriure acompanyat d'una abraçada i un senzill ─Bon dia─
M'ha agradat...

M'agraden aquests despertar en els somnis.

dilluns, 3 de desembre del 2012

Ahir vaig mirar la lluna


Ahir vaig mirar la lluna

Feia temps que no ho feia. Va ser just un moment però, la mirà. Vaig returar les meves  passes, aixecà els ulls i la contemplà. Seguia igual que sempre. Vaig sentir una alenada d'aire pur, renovat, que reinflava els pulmons i feia reviure amb un pessigolleig tot el cos. Em va treure un somriure.

Ella n'era la mateixa i jo, pot ser, també, només un poc més vell. Ara ja no mirava la lluna. Em mirava a l'interior. El present, el passat. Sentia el seu acaronament. Redescobria el seu poder. Al davant tenia la tiranya il·luminada. S'albiraven costers amunt i avall, parets amb portells oberts i tancats. El futur n'era ple de sorpreses, alegries i entrebancs. I només havia mirat la lluna just un moment.

Avui, la tornaré a mirar.