dilluns, 8 d’octubre del 2012

Poeta


He de manifestar les meves limitacions.
La meva incultura.
He llegit poemes, poetes.
I ho he fet varies vegades.
A alguns, bastants i més dels que voldria,
no els entenc.
No sé el que diuen, 
No sé el que volen dir.
Ho he intentat, ho intent i,
previsiblement, ho seguiré intentant.
Necessit de tanta ajuda,
de tant de temps,
que m'avorresc.
Jo no ho som poeta, ni escriptor.
Quan escric ho faig per a jo,
pel qui ho vol llegir,
en aquest cas, persona propera.
I si quan escric,
algun dels meus comptats lectors,
no ho entén, no ho compren,
d'alguna manera, he fracassat.
La força de la paraula està
en el que diu, no en quina,
en particular, és emprada.
De que serveix un idioma culte
que la majoria no entén?
Llegiré poetes, però més llegiré
la prosa planera del poble.

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Intimitat


L'havia agafat infraganti. D'amagat. No s'ha n'havia adonat de la meva presència. De fet, era el que jo havia pretés. La mirava. Mirava com treballava. Mirava com es movia. Mirava com, el seu cos esvelt, al manco així m'ho pareixia a jo, es traslladava amb moviments gràcils i harmoniosos.

Fotografiava la seva nuesa. No em cansava de mirar la seva nuesa. Tot tan natural!

Ara, ja a casa, mir i remir les imatges. Tenc dubtes.

Dubt. No només per jo, si no també, per qualsevol que es troba en la mateixa situació.
És lícit? Sí, ja sé que n'és ple per tot d'imatges semblants, però... És licit?

No ho sé. No sé fins a quin punt es pot arribar per aconseguir aquella imatge única. Una imatge d'aquell moment específic. De vegades agradable, de vegades ridícula, de vegades eròtica...

Hi ha alguna línia que no s'ha de travessar? Quina? A on?

Tampoc ho sé, en tot cas, si no li agrada, ens trobarem als jutjats.