Reixes
En veure la imatge em vaig demanar el perquè.
En tenia curiositat.
Me la vaig mirar una bona estona
fent les meves càbales.
Era tan senzilla, tan fràgil...
No podia entendre que hi feia darrere del reixat.
Que podia haver fet per merèixer aquesta situació?
Havia fet res o eren les circumstàncies?
Havia estat una decisió d'algú i, per què?
Pel seu significat?
Per ser una flor vermella?
Seguia mirant i rumiant...
Ella em va mirar i somrigué amb tristor.
Em vaig adonar,
em va venir la llum,
ho vaig veure clar,
la reixa, el perquè, ...
Les circumstàncies,
les obligacions,
els sentiments,
la vida...
El presoner som jo!
Jo som darrere la reixa!
dimarts, 31 de maig del 2016
dimarts, 17 de maig del 2016
un cafè?
Un cafè?
Un cafè?
Sí, sols un cafè.
Amb un cafè
em don per satisfet.
Sí, un cafè a l'any.
Pareix poca cosa però,
és un cafè.
És un cafè amb companyia.
És un cafè amb la teva
companyia.
Ai,
la teva companyia!
Però, el cafè...
la seva aroma...
Sentir aquella escalfor a les mans...
Sentir el gust
quan el poses a la boca...
La sensació quan s'endinsa al cos...
Sí, un cafè,
Sí, la teva companyia!
Pot ser, un dia també,
el compartirem, el cafè,
sí, el primer del matí.
Sí, sense aixecar-nos del llit.
Un cafè?
Sí, sols un cafè.
Amb un cafè
em don per satisfet.
Sí, un cafè a l'any.
Pareix poca cosa però,
és un cafè.
És un cafè amb companyia.
És un cafè amb la teva
companyia.
Ai,
la teva companyia!
Però, el cafè...
la seva aroma...
Sentir aquella escalfor a les mans...
Sentir el gust
quan el poses a la boca...
La sensació quan s'endinsa al cos...
Sí, un cafè,
Sí, la teva companyia!
Pot ser, un dia també,
el compartirem, el cafè,
sí, el primer del matí.
Sí, sense aixecar-nos del llit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)