Podria
viure dels records,
però
no.
No
visc d’ells.
De
records en tenc molts,
de
bons i de molt bons i...
per
oblidar.
Als
records no els tries.
Et
venen al cap,
sense
avisar,
no
pots forçar...,
els
que no t'agraden també hi són.
Els
records són açò, records,
el
que va ser.
No,
no visc dels records ni
ho
pretenc.
M’agrada
tenir-ne,
la
majoria m’ajuden a viure,
a
gaudir els bells moments,
a
rectificar el que no va ser,
a
encarar el futur amb coneixement...
Però
només entenc els records
com
a reforç per a recrear-ne de nous...
Perquè
el que importa és l'ara i,
pot
ser, també, el que vindrà...
