divendres, 20 d’octubre del 2017

Viure dels records

Podria viure dels records,
però no.
No visc d’ells.
De records en tenc molts,
de bons i de molt bons i...
per oblidar.

Als records no els tries.
Et venen al cap,
sense avisar,
no pots forçar...,
els que no t'agraden també hi són.
Els records són açò, records,
el que va ser.

No, no visc dels records ni
ho pretenc.
M’agrada tenir-ne,
la majoria m’ajuden a viure,
a gaudir els bells moments,
a rectificar el que no va ser,
a encarar el futur amb coneixement...

Però només entenc els records
com a reforç per a recrear-ne de nous...
Perquè el que importa és l'ara i,

pot ser, també, el que vindrà...

dimarts, 3 d’octubre del 2017

Sí!


Sí!


Sí. He de dir sí.
Per tu.
Per ser, amb tu, un sol cos,
per fer del cel el teu niu,
per fer amb la mar el teu so,
per fer de la pols els teus pits,
els ulls i nas, el coll..., tot,
des del peu al cap.
Dic sí a tot el que tu,
som teu, del tot i, ho som,
fins a la fi del món.
Que més puc dir?
No hi ha res més..., o sí...
Pens. No trob.
Sols..., temps amb tu.
Sols, tu i jo...
Tu i jo...
Tu!