dissabte, 31 de desembre del 2016

Apòst'rofs

Apòst'rofs





Escriuré amb les T' apost'rofades.

T'ot'es les T'.
I ho faré per deixar un missat'ge
sublim 
però amagat'.

Només qui sàpiga descobrir-lo
el podrà gaudir.

Els alt'res,
t'ranquils,
no us perdeu res,
simplement'...    

 no era per a vosalt'res.




dimarts, 27 de desembre del 2016

Caquis

Caquis




No sé per què m'ha vingut aquesta paraula a la ment però de fet, fa dies que em roda. Potser és perquè, des de fa un temps, no trobes, a les botigues, aquells fruits vermells, fràgils, dolços... que tants records d'infantesa m'evoquen.
I sí, tenc el record d'un arbre gros, molt gros -s'ha que dir que jo era més petit, bastant més petit-, que omplia una part important del pati de la casa on habitava i que, quan arribava la tardor, dins la fullaraca verda anaven apareixent unes boles vermelles de les quals en donàvem bona compta. Eren grossos, dolços, fràgils i bons, molt bons. Record també que, quan les boles eren de color verd, solíem enverdinar les parets blanques del pati amb gran disgust per part dels pares. Era un moment de rifa de galetes!
També record l'arbre de davant del casat des Canaló on, el recordat l'Amo en Joan, ens en deixava agafar per menjar quan coincidia la nostra estada a la casa i el moment de maduresa del fruit.
I sí, el Diospyros kaki, és un fruit que m'agrada i molt. Però l'autentic, no aquest que trobes ara tractat, que no és que no sigui bo però, no és el mateix. M'agrada l'original, sense complementar i, m'agrada tant que, de fet, n'he regalat algun arbre tot pensant que, com més n'hi hagi i, sobretot, proper, tindré més possibilitats de gaudir-ne. I ara, que s'atraca temps de presents, no descart el que insistesqui amb regalar el mateix.
Pens però, que he de modificar les condicions. Estic per només regalar el noranta per cent de l'arbre. Pot ser, així, garantiré la propietat d'una part del fruit. No sé per què m'ha vingut aquest pensament...




dijous, 8 de desembre del 2016

Bolets

Bolets

Pens que potser avui serà el dia. Tindré sort. No com tantes vegades, no, avui toca. Algun dia ha de ser i, avui, estaria bé.
No hi ha com començar amb moral. El resultat ja es veurà. Boni segur serà com sempre. Quan dugui una estona rodant, aquell "avui serà el dia", s'anirà transformant amb: a veure si almanco en puc dur un plat...
Prest, prest, la intenció, és aconseguir alguna cosa per a poder fer una menjada. Ja quasi és igual el que sigui mentre sigui comestible.
Al final no s'aconsegueix trobar aquell rotlo d'esclata-sangs desitjat, ni siquiera es pot omplir el paner  trobant-los d'un a un. Just me de conformar amb un plat de mescla si som atrevit a provar diversos gusts i textures.
El que no pot faltar però és una fotografia per deixar constància que hi era. Que ho vaig intentar. Que no tot ha estat un fracàs. Perquè, en aquest cas, una imatge, val més que la panxa plena.