Dir-ho

Dir-ho

Em costa dir-ho.

Segur ho dic manco

del que voldries

i, jo, sabent-ho,

ho hauria de corregir.

És fàcil, molt fàcil,

però em costa dir-ho.

I, quan t’ho dic,

ho faig de cor,

perquè ho sent.

I veig com la teva mirada

            s’il·lumina

i em dónes aquell somriure

            angelical...

     I m’ompl de goig

          i ho torn a repetir...

                    I som feliç...

                                I, després...

                                           em costa dir-ho...

T’estim.

Ho saps...

Ho saps...

Ho saps abans,

ningú t’ho diu

però, ho saps.

Notes que et consumeix

que, de cada vegada,

n’ets manco tu.

No ho pots evitar...

Hi ha res més enllà?

T’ho demanes

tot i que, en saps la resposta.

I ara?

I, mentre...?

I...

Per aquells que ja ho saben.