dimecres, 13 de juny del 2012

Llàgrimes


Si al llarg de la vida hagués anat convertint totes les llàgrimes en paraules i, 
aquestes, 
haguessin expressat el perquè de les mateixes, 
ara per ara, 
tindria una gran biblioteca temàtica sobre els sentiments.

dimecres, 6 de juny del 2012

Una darrere l'altra


Satisfet, molt satisfet. Quan vaig posar l'anunci a diverses xarxes socials d'Internet no podia imaginar que tindria tant d'èxit, tant, que no sabia quants dies podria seguir aquest ritme d'una darrere l'altre sense aturar.
Quan alguna jove em telefonava per demanar hora, sempre li deia el mateix ─No hi ha hora. Ha de venir i esperar el seu torn.
I és que cada jove és un cas diferent. Presenta unes necessitats diferents. Necessita un temps i un esforç diferent. Per açò no vull donar hora. Fins que una no queda satisfeta no es pot començar amb la següent. I així, quan acab la feina, quan just ha sortit per la porta, només cal esperar un parell de minuts per a la meva preparació i, de seguit, pot entrar la següent.
No n'admet dues a la vegada. D'una a una. És igual el que diguin o el que pensin. És una condició que no admet discussions i així va bé. Que sepi, cap de les persones amb que he treballat s'ha queixat a hores d'ara.
La veritat és que no sé si ho podré resistir. Mi esmir en cada una d'elles. De vegades hi ha algun cas difícil però res que temps i professionalitat no puguin resoldre.
Pot ser m'ho tindria que plantejar açò de la professionalitat. Ara només hi dedic unes hores el capvespre però, vist la demanda, pot ser m'ho hauria de pensar. Clar que és un poc feixuc. Amb cadascuna don tot el que tenc i qued esgotat. Tant que no sé si puc arriscar-me a un esforç més gran.
Una de les coses que, de moment, m'agrada és que és una clientela jove, alegre, amb ganes de viure, amb vestits cridaners, de vegades escotats, que dona un valor afegit a la relació. Permet entrar d'una manera més atrevida, més directe. Ambdós saben que el temps corre i, açò, és car. Sabem que hi ha altres persones que esperen i que les que esperen ho volen fer el manco temps possible. De vegades voldria, crec que voldríem, tenir un poc més de temps però aquest es escàs.
Una de les coses que més m'agrada és veure la cara de satisfacció que fan quan se'n van. Miren de reüll a la que ha d'entrar i, amb un somriure maliciós, li diuen que ha estat un èxit.
L'any que ve tornaré a repetir el mateix anunci.

Jove
amb jo, 
garantia de devolució 
en la 
declaració de la renda