Favàritx

Favàritx

Lloc de trobada,
de sentiments,
de possibilitats.
Lloc de somnis perduts,
  (del que no ha estat,

del que hagués pogut ser).

Lloc on neix el dia i la nit.

Lloc de tiranyes diverses,

de retrobaments.

D'olor de mar.

De sorolls de l'onatge

i dels macs al rodolar.

Lloc de futur,

de passions...

Del que pot ser.

Favàritx.
Lloc de tants records
i d'històries per succeir.

Favàritx,
amb el far,
guia de vaixells
i d'ànimes perdudes.
On el somriure i la llàgrima
pot tenir el mateix significat.

Favàritx.

Lloc d'observació,

en serenor,

amb companyia,

del color de la lluna

i, perquè no, brindar

amb un bon vi blanc

de la terra.

Fantasmeta

No m'ho podia creure però, sí.
Era tot sol. Al manco no es veia ningú, però...
Aquell soroll quasi imperceptible n'era present.
Era real o només estava a la ment?
No, no estava tranquil!
Fos el que fos, més prest o tard es mostraria.
Cercava un tros de llenya que m'agrades però no el trobava.
Decidí anar-me'n, tornar a casa.
En començar a caminar el soroll es feu més fort.
Més evident.
─Aquí, aquí─ Em semblava sentir.
Em girà però no veié ningú.
Em dirigí cap a on pareixia que venien aquells crits ofegats.
M'hi estava atracant ja que es sentien un poc més fort.
─Aquí, aquí...
En arribar-hi no hi havia ningú. 
No hi havia res al macar més que macs i un pal petit. Esquifit.
Restes d'una branca rompuda vinguda, des de ves a saber on,
per la mar.
Ho mirà i sí, la veu sortia de l'interior.
─Aquí, aquí. Emporta'm!
Sense saber el perquè me l'endugué a casa.
Total, amb tants d'objectes estrafolaris, un més, no es notaria.
El deixà sobre la taula i anà a dormir.
En sol demà matí, al despertar,
vaig trobar-me la fantasmeta.