diumenge, 24 de desembre del 2017

Bolet de cinquanta

Bolet de cinquanta


Feia dies que em volia acomiadar però, un estat engripat, em retenia a casa. Les ganes però, han guanyat i, avui, he anat al bosc a fer la darrera cercada de bolets d’enguany.

No, micològicament xerrant, no ha estat un any bo. Pluges a fora hora. Molta calor fins molt entrada la tardor junt amb freds gèlids que arribaven de sobte i fort vent de tramuntana que ho eixugava tot ha estat un còctel mal de pair per la natura. I així m’ha anat.

Una temporada de poques sortides i minses trobades. Per açò, abans de penjar el paner, volia fer la darrera sortida. Sabia, abans de sortir, que no seria millor que les altres passejades però ja n’estava tip d’estar entre les quatre parets de casa.

Total, quatre llengües de bous i quatre camagrocs, no serien mal de recollir i, si anés bé, podria cercar el desitjat bolet de cinquanta. De tots sabia on havia d’anar a cercar.

De matí, però amb el sol ja pujat de llevant, deixava el cotxe a la primera aturada, la carretera de Fornells. Els primers moments han estat decebedors. Només esclata-sangs de llet! Per sort, a la zona on ho esperava he trobat un cul de paner de llengües de bou. No era per fer volar coloms però no me n’he anat de buit.

Tornat al cotxe ja som partit cap al segon objectiu. Els camagrocs. He intentat no fer feruma, ja que prop hi havia altres cercadors. No n’he pogut fer de feruma. Hi havia tan poca cosa i tan dispersa que, prest prest, he trobat que no calia seguir perdent el temps. Però...

Sempre que som a cercar bolets m’emborratx de cercar. M’ho pas bé i, per poc que trobi, m’agrada insistir. Qui sap si trobaré el rotlo bo o un bolet de cinquanta?


Ja qui era i en ser de bon hora, he trobat que podia provar als fredolics. No hi podia perdre gaire. A més a més queda prop d’allà on era. I no han fallat. N’he trobat uns quants rotlets. Per arrodinar-ho, entri entri, han aparegut uns quants esclata-sangs. Dia complet. Ja podia tornar cap al cotxe.

Ara només em quedava mirar de trobar el bolet de cinquanta. Aquest havia aparegut en la darrera visita que havíem fet a la zona i va ser el més preuat. Més que tot el que vam arreplegar aquell dia i molt més del que jo havia arreplegat avui.


He ben mirat dins les mates i baix la fullaca de pi però no, només un parell de cames de perdiu però, de bolet de cinquanta, cap. I em sap greu, ja que, i ho sé de fones fonts, que el darrer que el va trobar va poder comprar-se un bon paner.

dilluns, 11 de desembre del 2017

Boires



Boires que caminen
               amaguen
                         incerts desitjos
d'ànimes encara vives.


La mort,
espera,
ho sap...,
més prest o tard          

en serà la fita.