divendres, 27 de març del 2009

Més d'una setmana


Quants dies sense dir res.
He estat molt atrafegat.
Vesa i no fer res m'han impedit tenir temps per escriure.
Quines coses.
I açò que de temes i activitats n'hi ha hagut moltes.
Bé, com que encara els duc a sobre, la vesa i les ganes de no fer res,
us deix, només, una foto d'una mosca vermella per si us ve de gust
la seva contemplació.
La foto és feta a l'excursió organitzada pel GOB
per conèixer flors a la zona de Son Bou - Llucalari.
Només contemplació eh!, pensau que estan protegides.

dimecres, 11 de març del 2009

El darrer microconte. De moment clar.

Història del marieta del meu vesi que es lia d'estrangis amb l'esposa del vesi del primer.

Bang. Bang.

* * *

Notes:

-És marieta perquè se la lliga, o veritablement és homosexual?
-Sí és homosexual, per a què s'entén amb una persona de l'altre sexe?
-Tan perfecte és aquesta persona. Tan especial?
-Sí és d'estrangis, perquè ho se jo?

* * *

La veritat:

L'escriptor del microconte no gaudia d'aquesta narració. No sabia ben bé el perquè però no la gaudia. Tantes històries escrites i ara no sabia quines paraules emprar. Al final deixa una nota escarida tacada amb un liquid viscos sobre l'escriptori .

Jo l'estimava.

diumenge, 8 de març del 2009

final microcontes

Ahir va acabar el curs sobre microcontes. La veritat és que les dues sessions en que jo he pogut participar han estat molt denses. Definicions, exemples, exercicis... dos dies per entrar dins aquest complex mon literari que, tot i haver-ne llegit alguna que altra vegada, no pensava que, potser, m'atreviria a fer-ne algun.

Dels exercicis n'hi havia de tota mena. Des de treure un microconte a partir d'una imatge (vegeu exercici de microconte, en aquest mateix bloc) a altres modalitats. Com a mostra, vagin aquests exemples:

De deu paraules elegides lliurement per cadascú, el professor tria la tercera, la quinta i l'octava. A les hores havíem de fer un microconte on apareguessin les elegides. Treball, Menorca, roques, foren les meves. La història queda així:

Havia vingut a Menorca cercant treball. Sabia, pels follets turístics, de l'idíl·lic paisatge. En arribar s'espantà. Tot son roques!

En un altre havíem d'aprofitar una frase ja feta (d'un llistat).

Predicava amb l'exemple. Exemple em fer una botifarra.

Plantejar una redacció amb mots monosil·labics:

Ell és molt bo, o no.

O fer un microconte com si fos un anunci:

Cerc anunci per trobar.

En general es diu que el microconte ha de ser impactant però també que "ha d'oferir la mínima informació per part del narrador per tal d'obtenir la màxima fantasia per part del lector"

En general un curset molt entretingut. El proper microconte -que ja tenc- ja serà de la meva creació.

dissabte, 7 de març del 2009

Bufador


El vent m'havia despert inquiet. Valdrà la pena matinar?
No ho tenia gens clar. A les deu del matí havia de ser as Mercadal. Darrer dia del curset sobre microcontes.
Poc marge per tot el que volia fer.
Al final ha guanyat l'expectativa i m'he aixecat.
He cridat a Estrelladesauba i tot d'una s'hi ha afegit. A més a preparat el cafè. Avui no ha fet falta el de na Pons!
Mentre conduïa anava imaginat el que podíem trobar a la vegada que exprimint el cervell per si podia sortir alguna cosa per escriure.
Total. Missió complerta. No ha estat tan espectacular com altres vegades però vos deix una mostra del que esperava veure. A més, he arribat d'hora al curset.
Ei. El cafè molt bo!

diumenge, 1 de març del 2009

Exercici de microconte


Dintre el curset sobre el microconte ens van posar un exercici. Ens entregaren aquesta foto d'un aparador d'una botiga de Ciutadella. A partir d'aquesta foto, ens havíem d'imaginar una història. A jo m'ha sortit aquesta.


El senyal.

La Miquela no entenia la dèria que el seu espòs demostrava en aquest aparador. Cada setmana quan passejaven pel carrer de sa Contramurada s’havia d’atracar a fer-hi una ullada. Avui, li tornà demanar. –Toni, que no hem vist ja aquesta botiga?. En Toni, pacient, li contestava. Mira Miquela, cada dos per tres baraten l’aparador i tenen bastant d’acudit. Mira el d’avui. Hi ha un casament baix la mar, els caragols porten els presents de vidre tallat baix la mirada atenta d’una tortuga, mentre els turritelits es preparen per a sonar la marxa nupcial. Per açò m’agrada aturar-me en aquest mostrador i veure quina s’ha l’han imaginada. –Clar. Contestà la dona. –I les sabates que? Esperen Santa claus?.
En sentir la referència a les sabates en Toni es va posar un xic nerviós. –Que sé jo que hi fan les sabates. No tenc tanta imaginació!
En Toni si les havia vist. Sabia que els hi havia posat na Martina, la dependenta de la botiga. Ell en sabia el significat. Per açò cada dimarts passava per l’aparador. Dues sabates, dos dies que el marit seria de viatge. Dos dies en que el plaer inundaria les seves vides. Només d’imaginar-se el que podria passar començava a tenir un pessigosseig per a tot el cos.
En aquell moment na Martina va passar amb el seu vestit curt per darrera els vidres, i en veure’l, dissimuladament, li fer l’uet mentre seguia cap a l’interior de la botiga amb uns moviments molt sinuosos.
En Toni, bocabadat i amb els ulls esglaiats va quedar mut. La seva dona li va demanar –Toni, que estàs bé? No va contestar. En Toni ara no era a aquest mon.