diumenge, 28 de gener del 2018

Ocells

Ocells




Avui, dia ennivolat, he sortit de casa sense rumb concret. Tantes coses em roden pel cap que no don abast per a aclarir-les. Per açò, per intentar aclarir l’embolic d’idees, d’intencions, de possibilitats, de respostes..., per posar fil a l’agulla..., màquina en mà, he resolt prendre l’aire a la zona de l’albufera.
Motiu, fàcil: centrar l’atenció a l’observació d’ocells.
Mentre mir els ocells, deix de pensar amb les altres coses. Només estic per ells. Per cercar aquella espècie que encara no he pogut fotografiar. Per observar, si és el cas, el seu vol i amaratge. Escoltar el seu cant. Com pesquen. Com festegen... I intentar aconseguir aquella imatge única per a compartir.
De fet, ho faig de tant en tant, açò. M’allibera l’ànima. I m’emprenya perquè no aconseguesc veure el que altres han vist i fotografiat. Però m’allibera més, tot i que poques vegades he aconseguit el que cercava, que no em deixa més embullat que quan he sortit.
Avui, per exemple, no he vist la cigonya negra. Ni avui ni cap altre dia. Però, per si de cas, hi he anat per si la veia. Mentre, els amics de sempre: El rabassot, dormint, com no. La fotja. El soterí petit i el gros. El cagaire, dels quals, avui, n’hi havia un mal-que-fer. L’agró blanc i el gros, esquiu com ell mateix. També el gris. El coll-blau. Els flamencs, aquests molt enfora. La gavina camagroc i d’altres que no he pogut definir.
He frisat per a tornar a la redossa de casa per veure si alguna de les imatges captades és de prou qualitat. Normalment hi ha de tot.
Ara però, tenc el cap clar. Quan agafi la primera feina, sé que la podré fer sense que res em destorbi..., o no.

Però gaudir de la volta del matí és ben meu i ja, ningú, m’ho podrà llevar.