diumenge, 30 de novembre del 2008

Presentació


Possiblement el normal seria fer la presentació del bloc en un primer moment però, com es pot veure, no en aquest.

Vull dir amb açò que aquest bloc no manté cap regla definida.

L'única pretensió és compartir unes imatges i paraules amb qualsevol que estigui disposat a arriscar-se a contemplar-les o llegir-les.

Les imatges i les lletres podran expressar un estat d'ànim, un sentiment, un moment espedífic de la vida, una bogeria, un no rés.

La intenció és que, al manco una vegada per setmana, hi hagi una nova entrada. A veure si és possible!

No estarà de més que ajudeu amb la gramatica, una de les moltes mancances personals. No hi ha cap problema per a corregir les faltes.


El temps dirà cap a on camina i fins a on arriba.


(La foto és d'una sortida de sol que no te rés a envejar a les seves postes. Ho dic perquè algú de ponent sempre me la dona amb el tema)

dimarts, 25 de novembre del 2008

Tempesta


Cercava un altre cosa quan ha aparescut aquest escrit. No sé. Pot ser en teniu curiositat. La foto i el video son del desembre del 2004. Tot plegat, devia dur un bon gat aquell dia!

(22.02.05)
La tramuntana ha sortit potent, brama.
Gira a mestral! A xaloc! A ponent!
 Torna la tramuntana.
El cel és enfosquit per la negror dels núvols. Només els llamps i la seva descarrega elèctrica donen una mica de llum i, aquesta, fa por, molta por.
Els trons ressonen un rera l’altra. Forts ...
El vaixell dels sentiments, navega sense rumb. L’arbre no aguanta l’embat de les ones gegantines.
S’escora. Ara cap a babord, ara cap a estribord. La proa s’enfonsa en un mar de records, surt, es torna enfonsar.
L’única carrega d’aquest vaixell, els sentiments, no estan consolidats. Donen tombs de costat a costat. Hi ha perill de naufragi!
La pluja cau torrencialment sobre el timoner i, empesa per la força del vent, penetra la pell com si fossin fossin.
El timoner no sap el rumb que ha de prendre. No te forces per guanyar la tempesta. Està perdut.
Seria més bo de fer no lluitar, enfonsar-se amb la nau. Però alguna cosa l’atura i no és la calma del futur.
És l’esperança que ara, just en aquest moment, unes altres mans
s’ajuntin amb força al timó i que, junts, molt junts, lluitin per salvar la carrega que es porta.
És el moment que el vaixell reprengui el viatge. Un nou viatge.
Sense capitans. Sols dos timoners. I junts, salvar les tempestes de la vida.

dilluns, 17 de novembre del 2008

Personalitat



La naturalesa és gran,
molt gran.
Ho te tot inventat.
Les formes, els colors..
.. la personalitat.


Només cal cercar,
no desistir.
Cadascú te la seva en algun lloc.


En aquest trencaclosques,
hi he trobat la meva!

Poema


Escriure és difícil. Expressar les idees de manera que diguin el que un vol dir no és gens facil. Escriure un poema és complicat. Ja que hi hem d'afegir els entrebancs pròpis de la mètrica que ens impossam. Descriure els sentiments quasi impossible. Quan no improcedent.

Per açò m'agrada aquesta foto.
Perquè, per a jo, és un poema per ella tota sola.
Te la seva mètrica.
La seva contradicció de vida i mort.
La simplitud del primer pla.
La grandessa del rerafons.

La contemplació d'aquest tot, és per sí mateix
suficient, per esperar que nesqui un altre dia.

dissabte, 8 de novembre del 2008

Boires


M'agraden els paisatges emboirats.
Són com un altre mon.
Penombres per amagar-se els dimonis,
a la vegada que signes de serenor.

Els humans també tenim les nostres boires.
Són quelcom diferents.
Sense cap sol que les escampi.
Seguim un camí amb la incertesa d'on serem.
Sense entreveure el futur.
Però continuam caminant.
Sabent que en cada passa acaba una història
a la vegada que en comença una de nova.

M'agraden els paisatges emboirats.
Més, que les boires de la vida.

dimarts, 4 de novembre del 2008

Menorca?


De vegades és difícil saber on som.
Per sort, el vol tranquil de la gavina,
entre d'altres,
ens indica que som aquí,
a l'illa de la calma.