Lluna
He mirat la lluna aquests dies.
N'era grossa. Plena. Prop...L'he fotografiada, com altres vegades.
He escoltat i llegit el que en deien,
fins i tot què, quan n'és plena,
no en sabem de què.
Però sí que ho sabem.
Sí que ho sé.
N'és plena de llum fins a vessar.
De llum que guia animes cap al seu repòs...
De llum que ens xucla l'essència de l'esperit
i l'escampa per a tot arreu
fins a fer arribar-lo on, el desig, l'espera.
De llum de vida i de mort.
I jo, després del ple, cada dia,en prenc un poc d'aquesta llum
fins omplir-me a rebentar.
Després, esper que ella es recuperi
per a repetir, de bell nou, el cicle.
I és que, per jo, per a molts...
la lluna n'és un rebost d'il·lusions.
