Redéu, ja dues setmanes sense dir res en aquest bloc!
De vegades no sé que faig amb el temps però, aquest, em fuig.
Hi ha estones en que les idees brollen des de dins els cervell però, així com brollen, fugen i les mans no son a temps a replegar cap cadena de lletres que tengui un mínim de sentit.
Feines, vessa, mals de caps, contradiccions.., qualsevol d'aquestes coses o, bé, totes juntes, tan sa val, em tenen trasbalsat i no em permeten aquest mínim de necessària concentració.
I me passen tantes coses pel cap, tantes coses que m'agradaria deixar escrites, tantes coses que m'agradaria compartir, que quan veig que ja han passat dues setmanes sense dir res, sense dir el que vull dir, sense escriure el que sent, sense omplir el buit que hi ha en un full de paper en blanc, en aquests moments, és quan més som conscient del que em fuig.
Pot ser m'hauré d'acostumar a açò, a voler dir, a voler escriure, i no saber el què, ni quan ni com.
Fins aviat, esper.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Segur que si penses el que has fet, veuràs que n'has fet moltes de coses. I temps, temps, per a tot no n'hi ha. Conforme't: fer el que puguis però "fer". Que els que et seguim ho agraim i ja veus, moltes vegades tampoc tenim temps de contestar.
Publica un comentari a l'entrada