Torna a mi

Per què ho has fet?
Per què t'ho has deixat fer?
Havies de seguir el camí del consum?
Havies de deixar-te seduir pel poder,
per la riquesa,
per aquest camí que et du a la teva destrucció?


No et bastava la meva estimació,
el meu amor?
T'estimava, saps...?
I no només t'estimava...
t'estim encara!


Tot i que no ets com quan et vaig conèixer,
tot i que has fet coses que m'han espantat...
Així i tot, t'estim!
No ho puc evitar... T'estim!
I voldria recuperar-te...
Faria el que fos perquè tornassis a ser com eres!


No sé si hi som a temps,
ni sé com et podria recuperar, però,
m'agradaria provar-ho...


Voldria mirar els teus ulls
i reconèixer la sortida i posta de sol.
Voldria mirar la teva boca
i redescobrir la frescor de l'aigua de la mar.
Voldria assaborir les teves aromes
de flors i nèctars.
Voldria admirar aquells racons verges
que encara em queden per descobrir.




I el que jo voldria,
sé que d'altres també ho somniem;
però no, no em preocupa, no som gelós:
vull que tothom t'estimi.


No podem tornar enrere les petjades de la vida, 
però, si vols, 
pots baratar la inèrcia del teu... 
del nostre... camí.
No te'n vagis.
No fugis.
Menorca. Torna a mi!