On sou, que no us veig.
On sou, que no us trob.
Us heu amagat rere les boires?
Perquè no us mostrau?
Teniu por? Però...
de què? De qui.
O és només vergonya?
Vergonya de no saber.
Vergonya per indefinició.
Us heu perdut i no trobau el camí?
És sols una broma?
I si us cerquen i no us troben?
Sortiu segueu on segueu.
Jo us necessit.
No puc ser orfe de sentiments
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada