Aquest vespre m'han robat.
He quedat nu. Buit.
Fosc. Apagat. Sense res.
Lladres de sol i de lluna,
lladres d'estels fugissers...
Res ha estat el que
havia de ser.
Res ha omplert
el que havia d'omplir.
El far, única llum
dins la penombra,
te nom.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
QUE BO!!! M'ENCANTA TINDRE UN MOLT BON AMIC ESCRIPTOR. FANTÀSTIC!!!
Jo també el vull coneixer
Publica un comentari a l'entrada