dissabte, 20 d’agost de 2011

Lladres


Aquest vespre m'han robat. 
He quedat nu. Buit.
Fosc. Apagat. Sense res. 


Lladres de sol i de lluna, 
lladres d'estels fugissers...


Res ha estat el que
havia de ser.
Res ha omplert
el que havia d'omplir.


El far, única llum
dins la penombra,
te nom.


És... el teu.

2 comentaris:

MARGA ha dit...

QUE BO!!! M'ENCANTA TINDRE UN MOLT BON AMIC ESCRIPTOR. FANTÀSTIC!!!

Pau Bufoga ha dit...

Jo també el vull coneixer