diumenge, 31 de juliol de 2011

Gelós III

Apreciat company, o preferiries que et digués estimat? No m'he pogut d'estar d'escoltar el teu missatge deixat al telèfon mòbil unes quantes vegades. És emotiu però, perdona que t'ho digui tan fredament, errat.



Jo també tenc molts records i, entre ells, en tenc alguns que poden ser coincidents amb els que tens tu. El que descrius tan particularment també el tenc jo. El record molt bé aquell dia ja que, tot i que feia poc temps que ens havíem conegut, no va ser com en les altres trobades que havíem tingut,  què per cert, no n'havien estat tantes. Quan me convidares a participar en aquella trobada amb els teus amics, un sopar de vorera, no vaig tenir cap problema en participar-hi. Tu duies una màquina de fotografiar i no paraves de fer fotos a tot. Pedres, animals, flors... Tan era si es movia o no, tot n'era motiu per a fer un clic. Per a cada pregunta que et feien tenies una resposta, de vegades taxativa, de vegades amb un pens si no n'estaves segur però, mai callat. Tenia curiositat per tu, per açò em vaig acostar i mirà el que anaves fent. Anàvem xerrant, comentant, vivint. En aquell moment no podia imaginar que passaria el que va passar, més ben dit, que seria com va passar. Amb el grup ens prepararem per a l'observació de la posta de sol. La mar, vertaderament, era d'un color daurat brillant, molt brillant.  Les gavines, ja preparant-se per a la retirada feien els darrers vols, algun ben rasant per a sobre de l'aigua com si volguessin acomiadar-se del sol fins l'endemà. Soparem i cantarem cançons. N'eres l'alegria del vespre. El cel ben estrellat deixava caure una serena que anava calant al ossos. A poc a poc el grup s'anà desfent. Ara un, ara un altre, cadascú tornava cap a casa, fins que vam quedar només nosaltres dos.


No repetiré aquí i ara el que va passar aquell dia. Tampoc no ho oblidaré. De llavors ençà vam coincidir o quedar en trobar-nos diverses vegades però sempre t'ho vaig deixar ben clar. No volia cap compromís amb ningú.


També et vaig explicar que per a jo el sexe era un tema obert. Que no tenia problemes de genere. Sí que tenc les meves preferències però no problemes. Si em trob bé amb la persona en qüestió, si aquesta m'atreu i, si a ella li passa el mateix... ja està. Res però, de compromís.


M'afalaga que em poguessis considerar la teva parella però mai n'he donat cap motiu perquè t'ho poguessis pensar, ni tan siquiera amb els fets. No n'eres l'únic amb qui me citava i ho sabies. Dit açò, també et vull dir que, darrerament, alguna cosa està baratant en jo. He conegut una persona que em fa trontollar tot el que fins ara havia estat la meva vida. Una persona per la qual he deixat de fer moltes de les coses que fins ara n'eren  el pa meu de cada dia. 


Crec que m'he enamorat! No sé fins a on em durà aquesta història però m'hi he llançat amb els ulls tancats. T'ho dic perquè no voldria que hi hagués mals entesos. Esper que poguem, si vols, ser amics. Coincidir de tan en tan... etc. 


Ara per ara, però, no tenc intenció de mantenir cap relació amorosa amb ningú i, manco, del mateix gènere.  Ara per ara només vull estar amb n'Anna.