He de manifestar les meves limitacions.
La meva incultura.
He llegit poemes, poetes.
I ho he fet varies vegades.
A alguns, bastants i més dels que voldria,
no els entenc.
No sé el que diuen,
No sé el que volen dir.
Ho he intentat, ho intent i,
previsiblement, ho seguiré intentant.
Necessit de tanta ajuda,
de tant de temps,
que m'avorresc.
Jo no ho som poeta, ni escriptor.
Quan escric ho faig per a jo,
pel qui ho vol llegir,
en aquest cas, persona propera.
I si quan escric,
algun dels meus comptats lectors,
no ho entén, no ho compren,
d'alguna manera, he fracassat.
La força de la paraula està
en el que diu, no en quina,
en particular, és emprada.
De que serveix un idioma culte
que la majoria no entén?
Llegiré poetes, però més llegiré
la prosa planera del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada