dilluns, 1 d’octubre de 2012

Intimitat


L'havia agafat infraganti. D'amagat. No s'ha n'havia adonat de la meva presència. De fet, era el que jo havia pretés. La mirava. Mirava com treballava. Mirava com es movia. Mirava com, el seu cos esvelt, al manco així m'ho pareixia a jo, es traslladava amb moviments gràcils i harmoniosos.

Fotografiava la seva nuesa. No em cansava de mirar la seva nuesa. Tot tan natural!

Ara, ja a casa, mir i remir les imatges. Tenc dubtes.

Dubt. No només per jo, si no també, per qualsevol que es troba en la mateixa situació.
És lícit? Sí, ja sé que n'és ple per tot d'imatges semblants, però... És licit?

No ho sé. No sé fins a quin punt es pot arribar per aconseguir aquella imatge única. Una imatge d'aquell moment específic. De vegades agradable, de vegades ridícula, de vegades eròtica...

Hi ha alguna línia que no s'ha de travessar? Quina? A on?

Tampoc ho sé, en tot cas, si no li agrada, ens trobarem als jutjats.