Arqueologia experimental

No sé ben bé com però, sense adonar-me, he estat particip d'un petit projecte d'arqueologia experimental que ha duit a terme Amics des Museu de Menorca.

Res, una cuita de ceràmica per a intentar entendre com ho devien de fer quan encara no existia Internet.

De primer ja hem tingut la feina d'anar a cercar els materials, l'argila, a dos llocs diferents, amb cotxe clar, no com fa tres mil anys. Després, arreplegar uns quants macs de ses Olles per emprar-los a manera de percussors, on el coster de pujada cap el cotxe ja ho va valer. A més a més, vam haver d'anar a cercar calcita. No sé quants de quilos de calcita, per emprar com a desgreixant per a mesclar amb l'argila. Cruixit hi encara no havíem començat el taller!

Dos dissabtes al matí ens varem trobar un grapat de persones per a provar de fer les peces de ceràmica motiu del taller experimental. Varem esmicolar la calcita. Varem mesurar el pes i el percentatge d'argila i calcita que posàvem per a cada peça i quin tipus d'argila empràvem. Començam el procés de confecció de cada peça. No surt, torna a començar. Molts intentem fer una peça de museu però acabam, just just, per fer un simulacre de cendrer. Peça acabada, número gravat. Tot queda anotat. Qui fa la peça. El pes inicial. Quin tipus d'argila... En poques paraules, de totes les peces es controlaven les dades que s'havien de menester per l'experiment. Vist el resultat, necessitaríem fer uns quants tallers més per a que el temps emprat per a fer una peça fos d'allò que en deim rendible. Ara per ara, és millor anar a la terrisseria i adquirir el que ens fa falta.

Entre un i dos mesos després de confeccionar les peces, aquestes s'havien eixugat i ja estàvem en disposició de passar a la segona fase, la cocció. Una mesurada per a saber quan de pes s'havia perdut pel camí en l'assecat ens donaria una dada més. En Xisco, responsable final i únic de tot, en seria el mesurador.

Torre d'en Galmés va ser el lloc elegit per a fer la cuita. Quatre focs ens havien de donar llum a l'experiment. El dia, després d'una setmana turmentosa i d'un vespre de pluja, va matinar amb sol que espantà les boires. Permisos de patrimoni. Permisos dels forestals. Branques acumulades. Tot a punt.

Un foc per a coure les peces a la manera directe. Peces al terre i foc al damunt. I venga foc.

Un foc per a coure les peces lentament, com si d'un foc de campament es tractés. Les peces fent un rotllo i el foc enmig. De tant en tant les peces, a mesura que s'escalfaven, s'anaven atracant, de mica en mica, fins acabar engolides dins les brases.

Un foc per a coure les peces tipus forn, amb les peces al terre tapades amb peces de ceràmica, avui teules. En el seu temps possiblement, si ho feien així, trossos de peces grans rompudes. I foc al damunt.

El quart foc era per a la intendència. I és que tothom s'ha d'alimentar. No sé com és però aquest dia hi va haver més tropa que no en les altres feines. De fet, algú no es va moure de prop d'aquest quart foc.

Taula posada. Cafetera al foc. Sobrassada a la brasa. Vi. Crespells. Pastissets... Ja ho crec jo que avui hi havia més gent!

Tothom deia la seva. Que segur que ho feien així. Que l'argila devia ser d'una qualitat tal. Que devien emprar un forn fixo. Que no, que ho feien a la brava...

A jo, aquest taller, m'ha deixat més preguntes que respostes perquè veient el que nosaltres hem fet em deman, entre moltes més qüestions: si les peces d'un mateix període son del mateix material, quina empresa en feia la distribució? Si en aquell temps a Menorca no coneixien les patates, no podien tenir patates xurres. Com s'ho feien idò, per no avorrir-se mentre esperaven la cuita? A més del desgreixant per a mesclar amb l'argila, tenien algun desengreixant per eliminar els regalims grassos de la sobrassada, salsitxes, botifarró, xistorres i demés què, per molt que un en tengui cura, acaba empastifat per tot? Havien de menester permís d'algú per encendre foc? Hi havia algú que dirigís l'operació o, com aquí, tothom deia la seva?...

Bé. Acabada l'experiència hi ha una conclusió i, aquesta, sense cap dubte. Tots hem considerat que s'ha de tornar a repetir i què, per no fer tanta feina, ens podem dedicar directament al quart foc.