Tu

No ho entenia. 

No podia definir que era el que notava però, cada vegada que passava per a certs indrets dels carrers, alguna cosa interior em cridava l'atenció.

M'aturava i mirava al voltant per a esbrinar el què.

Era com un pessigolleig a l'esquena. 

Era un petit calfred que em feia tremolar tot el cos. 

Era com si algú m'estès vigilant però, no, ningú em prestava atenció.

Sentia curiositat, molta curiositat però, no acabava de trobar que m'ho produïa. 

El temps m'ho va aclarir. 

Vaig notar el mateix però molt intensament. 

Més que les altres vegades. 

M'aturà i mirà al voltant. 

Vaig començar a lligar caps.

El dia on ens vam saludar amb una besada a cada galta.

A on em vas fer un somriure per a no sé ben bé que.

L'olor del perfum del teu cos.

On ens vam trobar per celebrar el teu aniversari...

I comença a recordar.

A somniar...
Amb aquell futur que mai no va ser.
Amb el desig del present que no va succeir.
Amb un passat que hagués capgirat l'avui.

Sí, quan et vaig veure ho sabé.

El teu esperit n'és present a cada lloc.

Ets tu qui m'ho produeix.