Anemone

Ve ser un amor a primera vista. Sí, me vaig enamorar just quan la vaig veure. Era gràcil. Fràgil. Esvelta. Amb el seu vestit fi de color blavós. Pareixia avergonyida de mostrar-se. 
En un primer moment la vaig confondre però, no, no la coneixia.
Vaig intentar captar la seva imatge però, aquesta, es resistí... i desaparegué. Torna una i altra vegada al mateix lloc però no la vaig tornar a veure. Ella no hi era.
Un dia em van donar el seu nom. Era un principi. Podia tornar a somniar. 
Vaig anar a cercar-la i, sorpresa, en topà amb tota la família.
Ara ja sé on és. Seguesc tan enamorat com abans però, ara, sé on i quan trobar-la. Tenc la seva imatge i no em cans de mirar-la ni de dir el seu nom, Anemone coronaria.