La marca del diable
No sé qui és el diable.
Ni que vol.
Ni que fa.
Cadascú el descriu segons la seva personal manera de pensar.
I d'Ell, n'he sentit dir fets de tot color,
de tota mena.Però jo, no sempre he trobat la malifeta
descrita,segons el meu parer, clar, negativa .
Per açò en tenc els meus dubtes.
I en valor cada fet de manera independent.
Tot intentant defugir de prejudicis.
Intentant discernir la fina línia del bé i del mal.
Sabent, que aquesta, n'és diferent per a cadascun del humans.
I així, el dia que observant una imatge
algú va insinuar que el que es veia era
la marca del diable,
jo, personalment, només en vaig tenir
una sana enveja.
1 comentari:
ho ben crec, crec lo de s'enveja, pero no se de que, des cul blanc amb sa manotada? de sa marca que deixa intuir?? jajajajaja... de tot, ja ho se... es s'estiu, aquestes coses passen, el dimoni crida fort a tots es sentits, el dimoni o sa llibertat de fer i mirar lo que un vulgui. Que no ens falti sa vista!!
salut i bones vistes, i sino ulleres per no perdrer-se res.
una besada.
Publica un comentari a l'entrada