Mir i no veig.
Sent i no escolt,
toc i... res toc.
Sé, però, que som.
Ho not,
alguna cosa interior,
m'ho diu.
I sé que sols és qüestió de temps.
El temps, sí, el temps
em dirà el que veig,
el que toc,
el que escolt,
qui som...
Només cal anar acumulant-lo.
Ahir aquella flor obrint-se.
Avui un somriure teu...
Demà...
Demà un trosset més.
vas descobrint qui ets,
com ets,
que vols,
on vas...
Fins i tot,
quan jo només en queda la pols
és el temps
qui ho posa tot al seu lloc.
1 comentari:
Ara ningú pot sentir, pensar, veure. Ara suam tots massa per aturar-nos a escoltar res més que no siguin ses gotes de suor que ens regalen per s'esquena, cara i per tot arreu, lo que fa que es nivell de sa conversa quasi bé esclosiva de qualsevol altra sigui de, "Quina Calor que fa, açò no és aguantador " !! Es sa frase més emprada en lo que a d'estiu..... Però vindrà una altra vegada sa tardor i amb ella es sentiments més de dins, més de " Veig i no veig, sent i no escolt....
una besada.
Bon dia!!
Publica un comentari a l'entrada