Recordar

Recordar


Avui m'he assegut davant l'ordinador per escriure't.
He pensant que sabries que és a tu que t'escric.
Sols he de citar algunes paraules nostres com lluna o sol
i ja podries saber-ho.
Perquè sé, saps, que cada vegada que  he mirat la lluna te vist a tu.
Perquè sé, saps, que cada vegada que he mirat el sol, he vist la teva mirada.
I és que ens hem mirat tantes vegades que no han calgut paraules.
Els ulls van establir les seves pròpies vies de comunicació.
Sense dir-nos res el somriure n'era present.
Sols el simple contacte de dits treien dels batecs energia de vida.
Amb vent, amb pluja, amb calma...
Sempre i per tot.
Tu i jo, jo i tu, nosaltres.
De vegades prop, 
de vegades en la distància però,
sempre, lligats pels sentiments.
Ara però, som davant l'ordinador i t'escric aquestes paraules perquè
em puguis dir: hola, som jo.
Perquè, el temps, la distància, la foscor...
han fet que no recordi qui ets tu...