Han passat com un llamp. Ràpid. Fugaç. Només les normes de seguretat as Pla van allargar un tram de festa de la qual en fa temps que no la veig de prop. Un ja no és el que era i el nombre de persones que hi ha tampoc.
Han estat unes festes viscudes intensament tot intentant ser present, sigui de cos o d'ànima, a molts dels moments. La sortida dels Fru-frus, els foguerons, el primer toc, es Born, les avellanes, la tornada de Sant Joan de Missa, les corregudes de ses Voltes, el caragol de Santa Clara, els jocs del matí, ses Voltes i Santa Clara, sa comitiva cap a sa Catedral, sa Convidada als jocs, els jocs des Pla, ses corregudes de ses Voltes, el caragol de Santa Clara, l'acomiadament del Caixer Senyor amb sa Capellana abans de deixar els cavalls... Uf! Més que moltes altres vegades!
I, entri, entri, un poc de tot. Anècdotes, imatges, retrobaments... Un Sant Joan de dalt de tot! Bé, no sé si de dalt ja que ells pugen a Maó i, clar, si pugen, és que són baix però, un Sant Joan de baix de tot podria ser mal entens o sigui que només un molt bon Sant Joan.
No va faltar la salutació a un bon grapat d'amics, amics de penúries, de pedres treballades, de pedres més antigues, de fatigues... La jova de la foto, sí, la de cada any... L'essència de les festes, sempre pels mateixos racons, sempre amb el seu somriure... Les visites voluntàriament obligades... Diuen que ningú no n'és imprescindible però també diuen que as Pla hi falta gent i, jo, per si de cas, no as Pla, però si a les festes, hi vaig; no sigui que vagi errat i no es puguin celebrar.
Records que et queden, imatges irrepetibles, temps que ja no tornarà...
Pot ser l'any que ve tengui un nou Sant Joan...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada